Els animalons de Borneo!

Al poble de Kuching, a més de perdre’s pels seus tranquils carrers, hi ha més coses a fer relativament aprop! Una de les més importants és la visita al de Semenggoh per intentar veure els animals que habiten allà en semi llibertat, els orangutans!

Així doncs ens llevem ben aviat per anar fins a l’estació de busos per agafar el primer bus que marxa cap al Semenggoh Wildlife Rehabilitation Centre. Ens han dit que a les nou del matí, els hi donen menjar i és el millor moment per poder-los veure en el seu hàbitat natural. Així que dit i fet, pac allà anem!!!

                                                                                                                                                                                                                                                              Des de Kuching fins al Semenggoh, amb bus, hi ha poc més de mitjà hora. Només us fem saber que a l’entrada has de passar per caixa. Així que acabem de pagar i ens dirigim caminant cap a dins al centre.

                                                                                                                                                                                                                                                              

                                                                                                                                                                                                                                                                El camí passa pel mig de la mateixa selva, enmig d’arbres tropicals i molts sorolls sospitosos… No caminem més d’un quilòmetre amb uns indis que estaven al nostre Guest House i parem a fer alguna foto, les vistes a costat i costat del camí asfaltat són precioses!

                                                                                                                                                                                                                                                       

Quan arribem, per fer temps, visitem uns cocodrils gegants que viuen en captivitat i una sala on explica una mica la vida dels orangutans, com s’alimenten, com viuen, quants n’hi ha en el centre, què fan al mateix centre i tota la informació relacionada amb aquests animals que només viuen a les illes de Borneo (Indonèsia i Malàisia) i a Sumatra (Indonèsia).

                                                                                                                                                                                                                                                    Curiosament, la paraula orangutà vol dir home de bosc 🙂 En Marc bé podria ser un orangutà… Aquests animals són enormes però s’alimenten en un 60% de fruita, sembla estrany que només mengin fruita, fulles i arrels… Hi ha dos famílies d’orangutans, els de Borneo i els d’Indonèsia essent la primera població molt més nombrosa que la segona amb una proporció (50.000/7000). Estan en perill d’extició i potser us preguntareu per què? Doncs molt fàcil perquè s’està destruïnt a una velocitat tant bèstia el seu hàbitat natural que no tenen manera de sobreviure.

Poc després d’haver visitat el centre ens esperem fins el moment que ens criden i ens diuen que ha arribat l’hora d’intentar divisar algun orangutà… Està complicat perquè estem en fruity season o el que és el mateix, hi ha molta fruita al bosc i està molt complicat poder veure’ls.

El 97% del genoma d’aquests animals és similar al dels humans i és que els Pongo són molt intel·ligents i s’ha descobert que usen eines de manera habitual i a més, riuen com a resposta a les pessigolles i jocs!!!! Quins cracks!!! El més fort és que per aparellar-se, els mascles regalen a les femelles menjar i quan elles volen, hi ha tema!

Ens en anem cap a la zona d’alimentació, hi ha una gran plataforma de fusta coberta de lianes enmig del bosc, el guarda crida els orangutans una estona però no apareixen… 😦

De cop, un dels guardes ens diu que a uns dos quilòmetres hi ha un parell de cries jugant i anem cap allà el més ràpid que podem esquivant a tothom i es que la gent potser es pensa que els orangutans ens esperaran…

En un tres i no res hi som i quin espectacle, quin regal poder veure aquests animals jugant entre les lianes en llibertat. Els guardes els hi donen algun coco i plàtans per entretenir-los una estona i així poder-los veure millor 🙂 No paren d’anar d’arbre en arbre i són enormes, això que són cries!!! Van baixant a buscar cocos i els tenim mooolt aprop, quina emoció, cadascún dels dos pel nostre compte fem el que podem per poder gaudir d’aquest màgic moment. En Marc intenta fer les millor fotos i jo, senzillament, gaudeixo de l’espectacle únic que s’esdevé davant dels meus ulls 🙂

                                                                                                                                                                                                                                                              

                                                                                                                                                                                                                                                                 No estem allà més de 45 minuts, uns dels minuts més intensos i feliços de les nostres vides perquè ens encanta veure animals i avui hem complert un altre, dels somnis d’aquest viatge…

                                                                                                                                                                                                                                                      

Arribem a casa a l’hora de dinar i anem a menjar alguna cosa i a amagar-nos de la calor. Coincidim amb l’Alban que demà marxa cap al Bako National Park i decidim que compartirem barca amb ell, així que demà anem cap a Bako a veure monos narigudos o com s’anomenen científicament, Proboscis.

En David i la Susanna, una parella de catalans que també estan fent un viatge llarg ens comenten que ells demà també van cap allà i per tant, marxem tots plegats!

Anem al super a comprar patates, ous i ceba. Avui cuinarem una bona truita de patates que ja ens toca menjar com Déu mana, només ens faltaria un bon bocí de pa i una birra com toca. La birra la comprem però és xinesa i no val res… Sopem mentre cau una tormenta de dos collons i aviat anem a jeure que demà tenim nova cita!

                                                                                                                                                                                                                                                               

A les set del matí ja som al bus que ens durà cap a Bako, en aproximadament una hora som a lloc. Allà paguem el que toca i agafem la maleïda barca! Diem això perquè fa poc es podia compartir i ara ja no, han vist que fer pagar per persona és un negoci assegurat i en això estan…

                                                                                                                                                                                                                                                               

                                                                                                                                                                                                                                                                 

En menys de 20 minuts ja estem a lloc, per baixar de la barca toca mullar-se els peus perquè la marea està baixa i a l’embarcador no hi podem arribar. Desembarquem en una platja del Mar del Sud de Xina i l’estampa és espectacular.

                                                                                                                                                                                                                                                          

Només entrar a la zona on cal registrar-se ens reben els monos narigudossssss!!!! Estan jugant just a davant nostre, així que només arribar ja cobrim el nostre principal objectiu, poder avistar aquests animalons!!

                                                                                                                                                                                                                                                         

Molt emocionats anem a registrar-nos i la sorpresa ve quan ens diuen que no hi ha lloc per dormir ni avui ni demà. En David i la Susanna ens ofereixen dormir amb ells al seu bungalow de luxe però declinem l’oferta. Ens han dit que tots els trekkings llargs, els de l’est de l’illa, estan tancats per manteniment així que avui caminarem a la idea i cap a les quatre de la tarda marxarem.

                                                                                                                                                                                                                                                                  Al centre de visitants us donaran un mapa de la zona amb els trails dels trekkings possibles i amb mapa en mà i una ampolla d’aigua, comencem el trekking Lintang Loop, o el que és el mateix la volta de 5,8km que dura aproximadament unes 3 o 4 hores.

                                                                                                                                                                                                                                                      

Comencem a caminar sense perdre la platja de vista, les aigües no són gaire boniques, tenen un color marronós que fa por… Ens les havíem imaginat més paradisíaques però bé els paisatges són únics. Quan passem el moll, arribem a una zona amb uns arbres sense cap fulla inundats per l’aigua perquè la marea poc a poc va pujant. Jutgeu les imatges vosaltres mateixos…

                                                                                                                                                                                                                                                                 El camí es comença a enfilar per la selva però curiosament, suposem que han volgut fer un parc apte per a tots els públics i la zona està plena d’escales i passarel·les de fusta que per cert, no estan en massa bon estat de conservació.

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                   Comencem la ruta al revés perquè volem mirar d’allargar el dia amb algun trekking que comença per la zona on en principi acabarem. Si ho féssim en el sentit normal, possiblement no arribaríem a l’hora, o això pensem…

                                                                                                                                                                                                                                                        

Passem per zones d’espessa selva amb sons peculiars d’ocells i animals diversos i anem completament sols, quin luxe! Anem caminant entretenint-nos força, el lloc dóna per fer fotografies i en un petit espai, hi ha molta diversitat paisatgística. Passem de zones de selva a zones totalment erosionades on no hi ha res, pedres, rierols que donen pas a camins de sorra de platja que fan que ens embrutem els peus i seguim buscant un ombra. Quina calor!

                                                                                                                                                                                                                                                     

                                                                                                                                                                                                                                                         

                                                                                                                                                                                                                                                   Arribem a una zona amb alguna gorgueta amb aigua vermella, podríem pensar que és de sofre o ferro però no, hem llegit que són les fulles i el sediment el que dóna aquest color rogenc a l’aigua. No ens ho pensem massa i com que estem sols, ens fiquem en boles i a remullar-nos, què a gust!!!

                                                                                                                                                                                                                                                      Seguim caminant i a la poca estona sentim parlar en castellà, són en David, la Susanna i l’Alban! Just creuar-nos, el camí s’anima una mica i ens endisem en racons de selva més espessa i escales més cabrones.

                                                                                                                                                                                                                                                      

Veiem algunes plantes carnívores, els hi fiquem fulles a dins però clar, no se les mengen 😦

Anem fent i trobem alguns passadissos coberts de pedra i vegetació que ens transporten a una tranquil·litat absoluta com si només nosaltres dos estiguéssim caminant avui per Bako 😀

                                                                                                                                                                                                                                                           Pugem en una pedra i gaudim uns minuts d’unes vistes prou boniques del mar. Reemprenem el camí i en res, arribem al punt del Delima Trail. En menys de mitja hora caminant pel mig del fang i la brossa que ha portat la marea, arribem a lloc. Unes petites roques ens donen la benvinguda a una platja minúscula a la que no es pot accedir amb marea alta.

                                                                                                                                                                                                                                                     Retrocedim i seguim fins al Centre de Visitants però abans ens trobem amb una colla de monos narigudos que ens fan passar una bona estona entretinguts fent sorolls i perseguint-los.

                                                                                                                                                                                                                                                          D’aquí anem a la cantina a dinar i allà coincidim amb la colla. Dinem amb una esgarrapada i seguim. Volem aprofitar una mica i comencem a caminar cap al trail del Paku on en principi, trobarem més monos narigudos!

                                                                                                                                                                                                                                                                       I dit i fet, en un tres i no res, en trobem una bona colla que ens fan pujar i baixar rocs per poder veure’ls millor, fem sorolls que no sabem pas com ells els deuen interpretar perquè es van movent, deu ser bona senyal!

                                                                                                                                                                                                                                                         

                                                                                                                                                                                                                                                            Quan ens cansem, tornem a comprar els bitllets per la barca i abans de les quatre, tornem cap al punt on ens recollirà el bus local.

                                                                                                                                                                                                                                                             En una horeta som a casa, aprofitem per menjar alguna cosa i llegir una estona, hem de pair el dia d’avui, ens ho hem passat d’allò més bé!

L’endemà sortim a passejar per Kuching i fem una volta pels mercats locals i el Waterfront. Als mercats locals aprofitem per fer la compra, avui tornarem a cuinar, per dinar entrepà de tonyina i per sopar, fideus d’arròs amb verdures! A més, també aprofitem per fer la bugada, que ja toca!!!

                                                                                                                                                                                                                                                         

                                                                                                                                                                                                                                                           Davant del riu Sarawak hi ha un passeig que va paral·lel a Main Bazaar, el lloc on podeu trobar souvenirs de gats, una mica d’artesania, dolços locals i venedors ambulants de productes sexuals. Tenen algun producte que no hem entès ben bé de que estava fet però semblava alguna cosa natural a base de làtex i també tenen viagra, per flipar! A casa nostra no te la venen si no acudeixes prèviament al cardiòleg i aquí, la trobes a tot arreu!

El Waterfront és un bon lloc per passejar o veure la posta de sol. A més a més, a la nit està ple de paradetes de menjar local relativament barat.

Aprofitem l’últim dia a Kuching per preparar la nostra arribada a Indonèsia doncs no hem mirat res 😦 Fem uns últims passejos per aquesta tranquil·la ciutat tant al matí com a la tarda i poca cosa més. A mitja tarda ja estan els nois aquí i quedem per sopar. Anem a Carpenter Street per variar i passem una bona estona.

Ah! Gràcies a l’Alban hem descobert que a Kuching hi ha un dels millors tatuadors del món, tatuen unes roses que simbolitzen el pas de l’adolescència a l’edat adulta en els homes i l’Alban se’n tatuarà dues. La cosa més interessant però, és que ho fan de manera tradicional i té pinta que ha de fer mooolt de mal…

Aviat ens en anem a dormir que demà toca matinar, Indonèsia ens espera!

Informació per altres viatgers:

SemmenggohWildlife Rehabilitation Centre:

• Hem anat a Semmenggok Wildlife Rehabilitation Centre a veure orangutans 🙂 La veritat és que probablement d’aquí uns anys potser no es puguin veure perquè estan en perill d’extinció. Un dels motius són les plantacions de palma i no ens estranya gens perquè un cop entres a Malàsia veus palma per tot arreu 😦
  
• Per anar-hi, podeu agafar un bus local a l’estació de Jln Masjid. El número de bus és el K6 (3RM/ persona i trajecte), agafeu el de primera hora del matí, a les 7:15h per poder veure l’alimentació de les 9h.
• L’entrada al parc costa 10RM pels turistes.
• Allà no s’aconsella caminar pels trails, la majoria d’ells estan tancats per atacs d’orangutans a cuidadors i turistes.
• Els orangutans s’alimenten dos cops al dia, 9h i 15h.
• L’últim autobús cap a Kuching surt a les 16h des de la porta del centre.
• Entre novembre i març és l’època en que tindreu més probabilitats de veure’ls, no hi ha fruita al bosc i acudeixen a la cita amb la fruita 2 cops al dia.

Bako National Park:

• Hem anat a Bako National Park. Aquí podreu fer trekkings, veure els monos Proboscis (monos narigudos) i plantes carnívores.
• El parc està situat a 37 km de Kuching. Hi podeu accedir amb bus local. El primer bus surt a les 7h del matí (els busos surten cada hora) des de l’estació Jln Masjid. El trajecte costa 3,5RM/ persona. L’últim bus des de Bako National Park cap a Kuching surt a les 17:30h però penseu que primer haureu d’agafar una barca per arribar al lloc on para el bus (el viatge en barca tarda uns 20′)
• Un cop a Bako National Park, haureu de comprar l’entrada que costa 20RM per persona estigueu al parc els dies que hi estigueu. Des d’allà, heu d’agafar una barca que en 20 minuts us deixarà a lloc.
• Fins fa poc, aquesta barca es podia compartir, a dia d’avui ja no. Arribar i sortir del parc us costarà inevitablement 20RM/ persona i trajecte. I si torneu més tard de les 16h, us costarà 40RM/persona. Si torneu més tard de les 17h, us costarà 50RM/persona. Sí que podreu compartir barca si us voleu moure entre platges per dins al parc.
• Quan arribeu a dins al parc us heu de registrar i us proporcionaran mapes de la zona. Si aneu a fer qualsevol trekking, us heu d’apuntar al registre i signar-lo a la sortida i quan arribeu.
• Hi ha una habitació per deixar equipatge (no són lockers!) gratuïts i lavabos.
• Si us plantegeu dormir al parc, reserveu prèviament. Hi ha dormitoris a partir de 15RM i habitacions a preus desorbitats. No hi ha wifi 😉
• Només hi ha un restaurant on el menjar està bé de preu però la beguda és caríssima (1 ampolla d’aigua de 1,5L 4RM)
• Telèfon de l’Oficina de Reserves (allotjament): 082-248088