De pas per casa!

Arribem a casa amb una sensació estranya, ja som a la nostra terra i no estem viatjant. Es fa estrany pensar que això de carregar la motxilla, ho aparquem per 29 dies. Són pocs o molts depèn de com ens ho mirem, oi?

Aprofitem els dies per aquí per trobar-nos amb família i amics i veure que aquí les coses han canviat més aviat poc. A la televisió els discursos són els mateixos, els carrers continuen allà on eren, les cares de la gent que estimem també són les mateixes i els sabors i olors d’aquest món continuen com sempre.

Així que arribem, anem directes cap a casa d’en Jordi per sopar i on ens trobarem també amb en Jordi Puig, cosa que ell no sabia i una mica més i li agafa alguna cosa al veure’ns:D Pensava que faríem un skype hehehe

Primer vam parar a Sant Celoni perquè havíem de portar l’ordinador a arreglar a la capital i ens venia més de pas que anar cap a Lleida i tornar l’endemà. Per sort, a tres dies de tornar a marxar ens van retornar el portàtil arreglat completament. Yes!!!

Durant els dies que hem estat per aquí, hem aprofitat per fer alguna que altra visita. Així que, hem sopat amb Montse, Carles, Júlia i el primo i l’Alba, gràcies ens ho hem passat molt bé. Aquí us deixem el testimoni gràfic d’aquest sopar a les brases 🙂

De la mà del Joan Carles i la Montse, els cosins de l’Ursu, hem fet algun descobriment culinari. Ens van portar a dinar a l’Arravaló, a Blancafort. La idea d’aquesta gent és senzilla, estalviar en parafernàlia i oferir àpats elaborats a bon preu! Perquè menjar hauria d’estar a l’abast de tothom, bona iniciativa! Tornarem nois, al nostre inconscient hi viu el record del tastet de patates, el pop, el cap i pota i els vins de la terra! Gràcies Joan Carles i Montse per l’àpat i els moments al vostre costat, sempre ens sentim més que a gust 🙂

També hem rebut alguna visita, han passat en Jordi, en Ton i la Núria i vam passar un bon diumenge ficant-nos al dia. Quan tornem més i millor! A més, hem fet d’assessors turístics al Jordi i a l’Iván. Per setembre se’n van a Nepal i entre consell i consell, ens hem afartat de caragols de Lleida jejeje No ens oblidem de la nebodeta Sandy!

Durant els dies que hem estat per Maials, hem anat a dinar amb la mama al Celler de Gratallops, al mateix poble. Un altre gran descobriment per repetir. La idea d’aquesta gent són entrants, un segon a escollir i postres incloses. Tot boníssim 😀

A banda, vam poder degustar el Tortell de Reis de la Pastisseria de Sergio i Adela a finals de febrer amb el tiet i la mama. Com sempre, boníssim!!!! I també en Marc va aprofitar per fer una cosa que feia més de dos mesos que no feia, afeitar-se que falta li feia!

Quan faltaven pocs dies per marxar i amb una mica de presses, vam poder conèixer a la Clàudia, la petita del Cleo i la Lídia i ens han explicat com és aquesta aventura de ser pares 😀 Nosaltres de moment, seguirem viatjant hehehe Mentre estàvem allà, just abans de que marxèssim, vam poder gaudir de la companyia del Carles. Fins aviat, família!

Aquest mes, ha estat un mes per treballar com feia molt que no feiem en el blog i en els viatges imminents que ens esperem 🙂

A més, no hem parat de fer visites, així que també hem fet una excursió per anar a veure a la Cari i el Francisco a casa seva. Gràcies pel bon àpat acompanyat de la vostra companyia.

El dia que anem a recollir el portàtil a Barna, passem per Santa Coloma i ens acomiadem de la Elisa i l’Àngel i ens diem fins aviat, potser a Xile? Qui sap! Gràcies, ens ho hem passat molt bé prenent el sol a Santa Coloma de Gramenet i fent petar la xerrada. Sou grans!

Aprofitant que el lloc on hem de recollir el portàtil és molt a prop de l’hospital de Sant Pau i de la Sagrada Família i que el tiquet caríssim de la zona blava ens deixa una estona més, passegem pels seus voltants i li fem quatre fotos en aquests edificis emblemàtics de la capital.

Aquests mes que hem estat per aquí, ha estat la de l’inici de la primavera i a les terres de Lleida, l’espectacle és realment increïble i molt recomenat si teniu algun cap de setmana lliure. Si voleu més informació d’aquestes contrades podeu mirar l’entrada que vam fer fa un temps: Lleida, la ciutat desconeguda.

I per acabar aquests dies per aquí, abans de marxar de nou, tocava fer la visita a la família de Sant Celoni. Així que hem anat a sopar i a dormir a casa de l’Encarnita i en Kiko i ens hem trobat també amb l’Ariadna, el Roger, la Maria, el tiet Josep, en Mingo, la Montse i l’Arnau. Gràcies per sopar amb nosaltres, com sempre, ens encanta passar una bona estona amb la vostra companyia!