Medellín, antiga capital narco

Arribem a Medellín de matinada després d’un viatge més o menys suportable. Per sort, en aquests països a aquesta hora ja hi ha vida i esperem que es faci de dia fent glops al cafè amb llet. A les set del matí ja hi ha un ambient considerable així que anem cap a l’oficina de turisme a demanar un mapa i a preguntar com arribar al nostre proper destí, el barri pijo del Poblado que a més a més, és el lloc per allotjar-se a la ciutat.

Arribem al barri del Poblado i en Marc va a la cerca i captura d’algun allotjament per fer-hi els dos propers dies. Seguim anant a cop de pito, cada vegada ens queda menys i hem d’anar a la idea a cada racó que parem. Realment, és una llàstima perquè aquest país ens està agradant moltíssim.

Un cop instal·lats, anem cap al centre de Medellín, on es troba la plaça de Botero. Aquí hi ha diferents escultures d’uns dels colombians més famosos. A més, també hi ha el museu d’Antioquia que està ple d’obres seves i peces de la seva col·lecció personal. El museu el visitarem demà, amb el carnet d’estudiant ens fan un important descompte i ens l’hem deixat a l’hostal 😦

De totes maneres, aprofitem que estem per aquí, per visitar altres indrets. Medellín, avui en dia és una ciutat molt tranquil·la, al menys pel que hem vist i les sensacions que hem tingut. Fa uns anys enrere, va ser una de les ciutats més perilloses de Colombia i possiblement, del món. Tot això gràcies a les drogues i als narcos. Aquí es va gestar un dels narcos més importants i populars d’aquestes contrades, Pablo Escobar.

El líder del grup Los Extraditables, Pablo Escobar, a més de ser un dels més importants narcotraficants que ha existit i considerat un dels homes més rics del món en la seva època, també va ser suplent de la Cambra de Representants de Colombia, al Congrés de la República. Les autoritats el vinculen amb els assassinats de més de 10.000 persones, col·locació de més de 250 bombes amb uns 1142 civils morts i entre els anys 1989 i 1993, responsable de l’assassinat de 657 policies.

Pablo Escobar. Foto de Google

L’any 1991 és empresonat però el juliol de l’any següent es fuga. Es llavors que passa a ser el criminal més buscat del món. 17 mesos més tard i amb més de 4000 efectius colombians i grups d’intel·ligència dels Estats Units, va ser localitzat en un carrer de Medellín. El dia 2 de desembre de 1993 va ser tirotejat i mort a la mateixa ciutat. Avui en dia, els frikis poden seguir el tour Pablo Escobar que us pot apropar fins al seu germà.

Ens dediquem a donar alguna volta pels voltants de la plaça i visitar la catedral. Abans de tornar cap a Poblado, ens aturem al Pueblito Paisa, reproducció d’un poble d’aquest estil. Aquest indret es troba al Cerro Nutibara, un dels pocs ecosistemes que conserva la ciutat.

El poble paisa va ser construït el 1977 i és una reproducció del típic poble antioqueny de principis del segle XX. No ens ha agradat massa però la veritat és que des d’aquí dalt hi ha unes magnífiques vistes de la immensa ciutat.

El matí següent, anem en primer lloc a deixar les motxilles a la terminal de bus i després marxem directes cap a la plaça Botero per entrar al museu. Avui si que portem els carnets d’estudiants però com sempre que els hem d’ensenyar, resem perquè coli el d’en Marc. A banda d’estar caducat des de fa un temps, l’última vegada que vam passar per casa, accidentalment l’Ursu el va tallar en uns quants trossos i el vam haver d’apanyar a base de Super Glue i celo 😛 De moment sempre ha colat 😀

Al final entrem amb el descompte i ens diuen que pugem al tercer pis per començar la visita. Pujant per les escales ens anem trobant algunes escultures de l’artista i al pis superior el trobem ple de pintures i d’altres escultures més petites. La majoria de pintures de Botero reflecteixen escenes de la vida quotidiana però també rep influències espanyoles i veiem molts quadres referents a la tauromaquia.

Té una sèrie d’obres anomenades naturalesa morta amb fruites i verdures força voluminoses també.

Quedem impressionats amb quadres que reflecteixen la mort del narco Pablo Escobar, la pintura el Carrobomba de la col·lecció El Dolor de Colombia. Sabem que les seves últimes obres; reflecteixen moments més actuals i escenes amb contingut polític com les tortures dels soldats americans als iraquians durant la guerra.

Fernando Botero, és un artista (pintor i escultor) conegut mundialment, amb obres en els museus més importants de tot el món i conegut pel seu característic estil per pintar a persones i coses excessivament voluminoses.

Passem una molt bona estona veient les impressionants obres de Botero així com d’altres de la seva col·lecció, entre elles algun Miró o Tàpies. Botero va començar a fer les donacions a partir de l’any 1974, quan la directiva de la institució del museu li demana la venda d’alguna de les seves obres. És llavors quan Botero decideix anar donant les seves obres. Des de llavors va seguir fent donacions al museu tant de les seves pròpies obres com de la seva col·lecció privada.

Quan arribem a la planta baixa del museu, quedem sorpresos per la exposició temporal que hi ha; Piso Piloto, un treball conjunt de l’Alcaldía de Medellín i l’Ajuntament de Barcelona. A més, també hi participa el mateix museu d’Antioquia i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Per cert, l’exposició és oberta des del 24 de juny fins al 8 d’octubre. Així doncs, si aneu a Medellín, no deixeu de visitar-la perquè hi ha dades que us sorprendran.

L’exposició és una reflexió en torn al dret a l’habitatge, l’espai públic i la ciutat per tal de promoure espais urbans sostenibles i inclusius. Respecte a casa nostra, es parla del problema de l’habitatge arrel de la crisi econòmica i sobre com es pot fer front a aquest dret. Es fan palesos els moviments socials que han donat veu a l’oprimit i maltractat com la PAH o col·lectius com Can Batlló.

Al llarg de l’exposició podem veure com s’expliquen els diferents problemes comparativament a Barcelona i a Medellín. Hi ha una maqueta a mida real d’una comuna de Medellín, espai de menys de 20 metres quadrats on viu una persona o una família en un sol espai, sovint sense bany. Curiosament, a gran part de Colombia la gent paga els seus impostos segons el districte on viu. Els districtes van de l’1 al 6 i a mesura que el número puja, es paguen més impostos i es viu en una zona amb millors serveis i de més estatus social.

Sortim del museu d’Antioquia creient que ha estat un dia molt productiu i en el que hem aprés molt. Però la cosa no ha acabat, abans de marxar volem anar fins al cementiri museu de San Pedro.

Semblem dos friquis dels cementiris perquè allà on anem, acabem en un hehehe Aquest cementiri està considerat un museu per les escultures que hi ha en la seva part central. A més, hi ha una gran oferta cultural que va des de rutes guiades, representacions, rutes fotogràfiques fins a tallers de dol.

Durant la nostra visita hem pogut veure el mal que van fer en el seu moment els problemes amb les drogues i els narcos i com encara a dia d’avui passa factura. Moltes de les persones enterrades són joves de poc més de vint anys i això fa pensar que encara a petita escala, deuen haver-hi problemes amb diferents bandes. Que dura és la vida fora de casa nostra, hem après a queixar-nos per sistema i amb això no ens mal interpreteu, eh? No volem dir que no s’hagi de lluitar pels nostres drets però és clar, quan a la major part del món arribar a vell o sobreviure ja és una aventura te n’adones dels privilegis dels que gaudim.

Quan sortim del cementiri marxem directes cap a la terminal de bus. Aquesta nit sortim en direcció al Carib, amb la primera aturada a Cartagena de Índias. O sigui que allà mos trobem! Fins aviat!!

Informació per altres viatgers:

El bus d’Armenia a Medellín ens ha costat $35000/ persona i trajecte. Hi ha diversos horaris, hem sortit a les 22h i hem arribat a les 3:30h del matí. Bus còmode, gran, nou, aire acondicionat a tope i WC a dins.
Si veniu del sud, òbviament, arribareu a la Terminal de busos del Sud. Allà, de matinada hi ha cafeteries obertes, llocs per seure i cap a les 7h del matí ja teniu oficina d’informació turística oberta.
Des de la Terminal del Sud, agafem un bus cap a la zona de Poblado (on ens allotgem tots els turistes) $1900/ persona i trajecte, aprox. 40 min. El nom del bus és Comercial Hotelero 305.
Poblado és un barri tranquil, segur i pijo. Així que tranquils. Al carrer 36 hi ha diversos hostals.
A Medellín ens han faltat dies, si veniu amb temps us recomanem dedicar-li un mínim de 4 dies/3 nits.
Ens allotgem a l’Hostal Tamarindo ( C/7 #35-44, El Poblado) en dormitori de 10 persones molt net, amb tovalloles i paper WC. Bany compartit d’aigua calenta a dins del dormitori. Ambient molt tranquil i personal amable. Hi ha un parell d’àrees comunes, una amb TV. Cuina equipada i molt neta, us donen calaixos per guardar menjar a la nevera. Bon wifi a baix. A la zona del dormitori teniu terrat. $20000/ persona i nit. Benvinguda: Galetes, suc i caramel!
Davant de l’hostal hi ha supermercat amb pa de veritat i com que és una zona pija, hi ha bons restaurants. Davant del supermercat, al matí hi ha un senyor amb sucs de fruita i fruita fresca pelada i tallada.
Entrar al Museu d’Antioquía costa $10000/ persona però hi ha descompte d’estudiant i ens ha sortit pel 50%, és a dir, $5000/ persona. Creiem que és imprescindible i la visita a nosaltres ens ha portar cap a 3-4 hores anant a la idea.
El sistema de metro us deixa a gairebé qualsevol racó i cada bitllet senzill costa $2000. A Poblado hi ha parada de metro. Curiosament costa el mateix per 1 parada que que per 20 però les distàncies són molt llargues o no són assumibles a peu perquè passen per carreteres.
La parada Parque de Berrío és la zona de la plaça Botero i el Museu d’Antioquía, també de tot el centre. Per anar al Cementiri Museu de San Pedro (gratuït) heu de baixar a la parada Hospital. Per anar d’allà fins al Jardí Botànic (gratuït) ho podeu fer a peu o fins a la següent parada de metro, estació Universidad. El Jardí botànic està obert a diari de de 9 a 17h.
Cementiri Museu de San Pedro: Fan activitats com visites guiades els diumenges de 14 a 17h, és gratuït. Heu de demanar una autorització a la porta per fer fotografies (NO digueu que sou estudiants o investigadors, SOU TURISTES!).
El Planetari de Medellín és gratuït, tanca a les 17h.
Pels friquis tour de Pablo Escobar per $65000, dura 3-4 hores.
Per anar al Cerro Nutibara agafem el metro des del centre fins a la parada Industriales. La entrada és gratuïta. Des del metro podeu pujar a peu, uns 10-15 min o en taxi. Allà hi ha el poble Paisa.
Si voleu fer el Graffitour ho podeu fer amb agència. Tour de 4 hores per un barri humil (Comuna 13). Si feu tour costa $20000/persona. Si voleu anar-hi pel vostre compte heu d’agafar el metro Línia Taronja fins a la Estació San Javier. Un cop allà heu d’agafar el bus fins a les escales mecàniques (Independencia).
Per anar de Medellín a Cartagena de Índias, heu d’anar a la Terminal de busos del Nord (estació de metro Caribe i el bitllet senzill costa $2000). Els busos de Medellín a Cartagena són pocs i molt cars. Nosaltres hem viatjat de nit amb la empresa Rápido Ochoa. Si compreu els bitllets per internet us sortiran uns $15000 més barats. Nosaltres hem consultat preus a l’estació i costava $120000 però comprant per internet ens ha sortit per $105000. Hem sortit a les 20:15h, bus molt incòmode, nou, amb WC i aire condicionat a tota merda! A l’estació teniu guarda motxilles ($5000/ tot el dia), supermercat, zona wifi gratuïta, restaurants, lloc d’internet i còpies, zona per recarregar mòbils, etc.