Cartagena de Indias. Cara i creu

A mig matí i després d’un viatge dur, llarg i passat per mooooooolta aigua, arribem a la terminal de Cartagena. El primer que tenim ganes de fer és prendre alguna cosa i no ens passa altra cosa pel cap que fer un cafè amb llet bullint. Una molt mala idea si comptem que estem a més de 30ºC a l’ombra!!! De vegades som molt espavilats hehehe

Ara si, agafem un bus que ens deixarà al centre de la ciutat. La veritat és que aquesta part de la ciutat no té res a veure amb el que havíem llegit o ens havien explicat. Aquesta zona de Cartagena de Índias està bruta, molt bruta. Diríem que és la zona més plena de brossa que hem vist a Colombia. A banda d’això, sortint del centre ja ens imaginem que aflora a la superfície l’autèntica realitat d’aquesta zona del país. Per aquí la gent viu en condicions molt precàries i de fet, feia dies que no veiem res semblant.

Ens allotgem al barri de Getsemaní. Fa uns anys aquesta zona era un barri complicat, per dir alguna cosa. De fet, a l’anterior entrada de Medellín vam explicar una mica el tema dels districtes i a dia d’avui, Getsemaní encara és districte 3. Sortim del bus en una cantonada i comencem a caminar, la gent ens guia i comencem a sentir l’ambient caribeny que veníem buscant: calor, fruita, colors, música i gent, molta gent.

Getsemaní va agafar embranzida des de la visita de Hillary Clinton cap al 2012 en un cafè que tenim gairebé davant de casa, el Cafè Havana, un clàssic. Els colors del barri són potents, els edificis sembla que cobrin vida.

Es barreja l’ambient caribeny amb l’arquitectura colonial que perdura. Per les reixes de les cases podem gaudir d’escenes quotidianes, les que més ens agraden!

Busquem lloc per dormir i ens relaxem una estona. Quan portem una estona als sofàs, apareix un noi i es posa a parlar amb nosaltres en català :O És en Jordi, de Barcelona que porta a Colombia uns mesos. Ell està retirat per motius de salut i encara no ho sabem però passarem llargues estones xerrant.

Per dinar, no ens escarrassem gaire, anem just al costat de l’hostal. Hi ha un restaurant d’un noi italià que fa unes pizzes boníssimes al tall. Quan acabem anem cap al centre històric i al Paseo de los Mártires ens trobem que fan un festival folklòric de música i dansa; de grups vinguts d’arreu del món. Hi ha uns nois de Polònia vestits amb les seves robes típiques i ulls ben blaus però una dona li explica a l’Ursu que són de Canadà, que ho ha vist per aquells ulls hehehe

Veiem un espectacle d’uns xilens que deixen molt a desitjar però tot seguit marxem cap a un altre costat on canten i ballen un grup de colombians vinguts de la zona cafetera. Realment fan tot un espectacle de cant però sobretot de ball. Els balladors són canalla, el més gran deu tenir uns 14 o 15 anys i el més petit potser no arriba al sis però quines feres, porten el ritme a la sang!

                                                                                                                                                                                                                                                                                          

                                                                                                                                                                                                                                                                                     Un cop acaben i abans d’acomiadar-se, tornen a sortir a ballar però aquesta vegada amb la gent de públic. L’Ursu fa fortuna i un dels nens la convida i per descomptat, no perd l’oportunitat. Últimament ha adoptat un ritme de ball complex que posa en pràctica a qualsevol supermercat on entrem. A Colombia al super hi ha música i ella actua com un robot, sona la música i comença a ballar sense importar-li res 😀

Anem a la plaça on es troba la torre del rellotge al centre històric però és massa tard. Així que fem ben poc, comprem alguna cosa per sopar i marxem a descansar, a veure si podem recuperar una mica la mala nit passada.

Ens llevem i està caient una intensa pluja. Surto a comprar llet, els carrers son plens de vida però vida local. No hi ha turistes i en silenci i amb un somriure, puc gaudir de l’autenticitat de Cartagena i d’aquest barri. Després d’esmorzar para de ploure i marxem directes cap a la part antiga de Cartagena.

                                                                                                                                                                                                                                                                                       Recórrer els carres d’aquesta fantàstica ciutat plena d’història i edificis transportats des de l’època colonial és bàsicament el nostre objectiu en aquest indret. Caminar per aquí es tornar segles endarrere, sobretot si ho fas de bon matí i amb poca gent. La tranquil·litat només es veu trencada pels carruatges de cavalls que passegen algun turista amb la butxaca plena. La imatge és idíl·lica 🙂

A Cartagena fa calor i és que la temperatura promig anual és de 30ºC i entre el clima i l’ambient, podem dir que és una de les ciutats més boniques de Colombia i del món!

Per cert, aquesta ciutat del carib colombià va ser declarada Patrimoni Històric i Cultural per la UNESCO el 1984 pel màgic conjunt d’arquitectura i història. El centre històric està completament emmurallat. Els colombians anomenen la muralla “Corralito de piedras” i aquesta estructura defensiva, en èpoques passades ajudava a protegir-la de pirates i corsaris que pretenien la joia del Carib.

                                                                                                                                                                                                                                                                              Després d’una llarga estona somiant pels carrers adormiscats, sembla que el temps faci una petita treva però sense aturar-se. Aprofitem i marxem directes a la Plaça Bolívar (Sí, a qualsevol ciutat de Sud Amèrica hi ha una plaça dedicada al Libertador!) cap al Museu de l’Or, al menys allà estarem a l’aixopluc i ben distrets.

Com el museu de l’Or de Medellín; no ens sembla un dels museus més espectaculars que hem vist però passem una bona estona veient relíquies i objectes d’or de les principals cultures precolombines de la regió, especialment la Zenú.

                                                                                                                                                                                                                                                                             

                                                                                                                                                                                                                                                                                  Acabem la visita i quan sortim ja no plou. Aprofitem per repetir pizza al mateix lloc d’ahir i allà ens trobem en Jordi dinant. Seiem amb ell i passem una bona estona degustant les delícies d’aquest italià i comentant la jugada.

Aprofitant que sembla que no vol ploure més, anem a recórrer les afores de Cartagena i a veure per primer cop a les nostres vides el mar Carib. L’entorn és paradisíac però les platges són molt lletges!!! No entenem com pot tenir tanta anomenada aquesta zona; suposem que les que valen la pena deuen estar per les afores o estan a les illes del Rosario. De totes maneres podem gaudir d’unes bones vistes i d’uns pelicans que sembla que també els hi agrada la platja. Poc a poc, anem caminant per la platja cap a Bocagrande, la zona on hi ha la vida comercial i els hotels cars de la ciutat.

                                                                                                                                                                                                                                                                               

La sorra està d’allò més animada. Hi ha gent jugant a cartes, afro-colombians fent xerinola i mooolta vida.

Tornem cap al centre però aquesta vegada entrant per la part amurallada que dóna al mar Carib. Les vistes cap a dins són impressionants, aquesta part de Cartagena és la que està més ben conservada. En canvi, tot el que no es concentra al centre està força deteriorat i bruts, com ja havíem comentat. Les escombraries s’acumulen en grans quantitats i la pobresa i les diferents classes socials, es fan massa evidents.

                                                                                                                                                                                                                                                                        

                                                                                                                                                                                                                                                                         Cartagena de Índias va ser fundada pels espanyols en el segle XVI i es va convertir en un dels ports més importants d’Amèrica. Contemplem l’horitzó des del Baluard de Santo Domingo.

Des d’aquí comencem a recórrer carrers i carrerons plens de colors i de flors. Si n’haguéssim de triar un seria difícil però potser ens quedaríem amb la Calle de los Estribos, plena de flors que augmenten les sensacions de curiositat i les ganes de seguir explorant racons amagats.

                                                                                                                                                                                                                                                                           

Arribem en un altre indret inspirador, la plaça de la Catedral. Aquí s’hi concentren venedores de fruita vestides de mil colors i hi ha un ambient difícil d’explicar.

                                                                                                                                                                                                                                                                                     

Si a més, ho arrodonim amb unes fantàstiques imatges que ens deixa el reflex de la catedral en un toll d’aigua, no podem demanar res més.

Seguim descobrint la màgia d’aquesta ciutat que ens té atrapats. Recorrem els seus racons sense rumb fixe, deixant-nos portar per l’emoció d’un joc d’exploradors però no ens enganyem; la tarda ja comença a caure i l’ambient comença a ser frenètic.

                                                                                                                                                                                                                                                                             

                                                                                                                                                                                                                                                                              

Tornem a la Plaça Bolívar i allà, entrada la tarda, els colombians passen la tarda menjant algun gelat o simplement passat l’estona. En aquesta plaça a banda del Museu de l’Or també hi ha un dels edificis més importants de la ciutat amurallada, el Palau de la Inquisició. Aquest indret és testimoni i referent de la memòria històrica de les èpoques fosques de la colònia doncs aquí s’empresonaven i es torturaven als que estaven en contra de la corona i l’església catòlica.

                                                                                                                                                                                                                                                                             

                                                                                                                                                                                                                                                                              

Només ens queda impregnar-nos de l’ambient de Cartagena de nit i despedir-nos perquè demà seguim la ruta caribenya cap a Santa Marta!

Informació per altres viatgers:

• Des de la Terminal de Cartagena surten busos al centre cada 20 minuts per $1800/ persona i trajecte, són uns 7km però tardareu possiblement 1 hora aprox. A la Terminal teniu Oficina de Turisme.
• Ens allotgem a la zona de Getsemaní (el gueto motxiller). Dormim a Casa Eugenia, una casa d’estil colonial amb pati interior. El dormitori de 6 persones, net i amb tovalloles i sabó costa $25000, és el més barat que hem trobat. El lloc és senzill i el dormitori només té ventilador i NO hi ha mosquiteres. Banys nets d’aigua freda compartits. Espais comuns amplis, cuina poc equipada i wifi correcte. Bugada a $5000 (10 peces).
• Castillo San Felipe de Barajas: A dia d’avui la entrada costa $17000/ persona. Els dimecres fan 2×1 i l’últim diumenge de cada mes és gratuït. Just a l’esquerra del nostre allotjament hi ha un Restaurant d’un noi italià que fa unes pizzes boníssimes i a bon preu!
• Museu de l’Or: Gratuït. Dimarts a divendres de 8 a 12h i de 14 a 18h. Dissabtes de 9 a 17h. Dilluns tancat.
• Des del centre teniu busos que van a la Terminal, més o menys hem tardat 1 hora ($1800). Hem comprat un bitllet de bus per marxar cap a Santa Marta (amb parada de 10 min a Barranquilla) per $20000/ persona i trajecte. Hiha busos cada 20 minuts amb diverses companyies amb preus similars. Hem tardat unes 4,5 hores. A Santa Marta us deixaran a la Terminal, aprox a 1 hora del centre en bus local ($1800).