Primer contacte amb el mar Carib!

Seguim fent camí i aquesta vegada, anem cap a Santa Marta, la penúltima aturada d’aquest màgic viatge. Des d’aquí, tenim pensat visitar el Parc Nacional Tayrona i després passar tres dies en un ressort per celebrar un bon grapat de coses, com que l’Ursu ja és psicòloga, el seu aniversari i el final del viatge i per descomptat, l’inici de noves aventures!

Santa Marta està situada a la vora del mar Carib però a diferència de Cartagena, no ens ha semblat tan interessant. Al petit casc antic s’hi poden trobar alguns habitatges colonials amb colors i moltes flors però el que ens ha agradat més ha estat la vida al carrer i el ritme caribeny de la gent local.

                                                                                                                                                                                                                                                                                 El dia següent d’arribar per aquí, anem a visitar la Hacienda Quinta San Pedro Alenjandrino. Aquí és on va passar els últims dies un personatge que ens ha acompanyat durant tot el nostre recorregut per Sud-Amèrica, el libertador Simón Bolívar.

                                                                                                                                                                                                                                                                                      

                                                                                                                                                                                                                                                                                     El 6 de desembre de 1830 el Libertador va arribar-hi després de renunciar a la presidència però pocs dies més tard, el dia 17, va morir a la seva casa principal. A partir de llavors, aquesta part de la Hacienda està considerada la part més important de tot el recinte.

                                                                                                                                                                                                                                                                                 

                                                                                                                                                                                                                                                                                      A banda d’aquesta part del recinte que és la que conté més part històrica i simbologia; la resta del recinte, tan el museu com el jardí botànic, ens han decepcionat bastant degut al seu mal estat de conservació i perquè no hi ha gaire informació que ajudi a conèixer la història a fons. A més, el preu que ens han fet pagar ens ha semblat un robatori en tota regla i suposem que això ha fet que encara li trobéssim més defectes, que coses bones. Per tant, queda dit que nosaltres no hi tornaríem.

                                                                                                                                                                                                                                                                              Passem el dia vagant pels carrers de Santa Marta i ens apropem al seu passeig marítim. Les platges no tenen res d’especial i has d’imaginar-te que el Carib és diferent del que tens davant sinó, marxaries corrent. De totes maneres, l’ambient que es viu aquí, no té desperdici i al final, sovint cerquem molt més l’ambient i l’essència dels habitants de la zona que no pas un lloc singular.

                                                                                                                                                                                                                                                                                  El dia següent, decidim anar fins al PN Tayrona, un dels Parcs Nacionals més importants del país. Ens volíem quedar a dormir allà en alguna hamaca però quan vam intentar encarregar alguna cosa estava tot ple degut a que aquest cap de setmana és un pont llarg doncs es celebra el dia de La Independència del país.

Ben aviat esmorzem i anem cap a la zona del mercat, un autèntic caos d’olors, gent i gats buscant un bocí de peix que els regalin en alguna parada. Veiem el nostre bus i ens hi enfilem esperant poder seure. Anem ben plens, aquí no hi cap ni una agulla. Arribem al parc després d’una hora llarga de recorregut i música caribenya a tot drap. Ens plantem a l’entrada de Zaíno. Allà veiem a la massa embogida cap a la porta, quina por!

Al PN Tayrona hi ha una gran varietat de flora, fauna com també d’ecosistemes. La principal activitat a fer per aquest paratges és la de caminar pels seus camins marcats o fer rutes guiades per observar els diferents animals i flors que s’hi poden trobar, com també si hi fas un parell de dies es pot anar fins a les restes arqueològiques d’un poblat Chaymara, el Pueblito.

Us faran una xerrada ambiental obligatòria i després podreu passar a comprar els tiquets, un robatori a mà armada! Nosaltres pugem fins a la entrada amb furgo per aprofitar el dia. Podeu pujar caminant però això vol dir que estareu una horeta per arribar al camí marcat que entra al parc pròpiament dit.

Decidim fer la ruta del Descubrimiento i arribar després fins al Cabo de Guia. Els trajectes són curts però és clar, anirem parant i ens hem de marcat timings per no perdre l’últim bus de tornada. Des de Cañaveral a Arrecifes hi ha aproximadament una hora de camí i des d’allà a la platja de Piscina mitja horeta més. Al nostre destí, Cabo de San Juan de Guia, hi tenim mitja horeta més. Així que podríem dir que el recorregut total ens durà 2 hores per trajecte.

                                                                                                                                                                                                                                                                              

                                                                                                                                                                                                                                                                                 Sortim de Cañaverales amb la intenció de caminar amb calma i gaudir del lloc. Fa més de quatre mesos que no hi plou i això repercuteix en l’aspecte del terreny, excessivament sec.

El camí passa pel mig de selva, manglars que ens aquest moment estan completament secs i platges idíl·liques. Durant la caminada no hem tingut molta sort en veure els animals per excel·lència com els micos udoladors, els jaguars, tortugues, etc. Tot i això, si que ens hem fet un bon tip de veure sargantanes de tots colors, com també algun llangardaix verd ben gros.

                                                                                                                                                                                                                                                                               

                                                                                                                                                                                                                                                                                     Les platges són paradisíaques però el bany està prohibit en la majoria d’elles per les fortes corrents que es couen per aquí. De totes maneres és possible prendre el sol i admirar la bellesa d’aquesta part caribenya de Colombia.

                                                                                                                                                                                                                                                                                

                                                                                                                                                                                                                                                                                    El millor amb diferència ha estat veure, encara que de molt lluny, un caiman d’agulla a la zona de Piscina. No ens hem pogut apropar gaire perquè el puta estava a dins l’aigua prenent el sol i no estava la cosa per anar-lo a molestar 😛

Quan hem arribat al Cabo, hem aprofitat per dinar el entrepans de pa de motlle que portàvem, boníssims 😦 En Marc s’ha acabat banyant en aquestes aigües d’un blau fluix i alhora intens.

                                                                                                                                                                                                                                                                              

                                                                                                                                                                                                                                                                               Podem afegir que possiblement ha estat molt millor no trobar lloc per dormir perquè realment feia fàstic la de gent que hi havia tant a la platja com a les zones d’acampada. Això semblava una acampada d’algun concert, esperant que comencés la festa.

Per cert, el parc està ple de brossa! I entre això i el preu de la entrada, nosaltres hem quedat força decepcionats. Això sí, si mai heu vist platges paradisíaques, no us perdeu el parc perquè la resta del Carib colombià que hem vist, és molt lleig!

A la tornada, hem provat de fer dit i no ens ha anat del tot malament. Hem pogut arribar fins a la carretera principal amb uns colombians que ens han recollit només intentar-ho. La resta del trajecte l’hem fet en bus local doncs l’últim transport públic passa a les cinc de la tarda, i ja anem una mica tard!

Un cop arribem a Santa Marta, anem a comprar alguna cosa per sopar i mentre fèiem cua per pagar, s’ha girat una dona i s’ha posat a parlar amb nosaltres en català! Increïble la de catalans que hem anat trobant per aquí. Ens ha explicat que és filla de Vilanova i la Geltrú però que s’ha passat gairebé tota la vida vivint a Barranquilla. Acabem el dia pel passeig marítim per gaudir d’una nova posta de sol.

                                                                                                                                                                                                      

L’endemà ens tornem a moure però no anem gaire lluny, marxem fins a Rodadero, el poble que hi ha just al costat de Santa Marta. Allà farem tres dies del luxe que no hem tingut durant tot el viatge 🙂

Informació per altres viatgers:

• Des de la Terminal al centre hi ha aprox 1 hora en bus local ($1800).
• Ens allotgem a Casa Familiar en dormitori de 6 persones net amb WC a dins amb paper per $20000/ persona. Dutxa d’aigua freda (l’aigua calenta no l’hem trobat a faltar!). Cuina amb pocs estris, espais comuns amplis, wifi terrible.
• A Santa Marta hi ha molta vida tot i que el poble no té res d’especial. Són les platges més lletges que hem vist mai! Hi ha molta vida al carrer, moltes parades amb menjar i begudes. També hi ha supermercats Éxito.
• Per anar a la Hacienda on Simón Bolíviar va passar els seus últims dies hem agafat un bus en direcció a Mamatoco Bonda ($1400), hem tardat aprox mitja hora. Us deixaran davant de la Quinta San Pedro Alenjandrino. Està obert a diari fins a les 16:30h o 15:30h (Temporada alta). La entrada costa $20000/ persona (no hi ha descompte d’estudiant). El preu inclou el museu, l’hacienda i el jardí botànic en un estat molt precari. No repetiríem i no ho recomanem.
• Des de Santa Marta podeu anar a Taganga, un poble de pescadors a 15 minuts en bus. Hi aneu amb bus local des del centre per $1400/ trajecte. Allà us podeu allotjar i sempre serà més idílic i tranquil que Santa Marta.
• Des del centre de Santa Marta hem agafat un bus que ens ha deixat a la Terminal en aprox. 30 minuts i $1400. Allà hem agafat un bus a les 14:45h en direcció a Bogotá. El trajecte dura aproximadament unes 18 hores (hem arribat a les 9:15h del matí). El bus porta TV, endolls, wifi dolent i WC. Hem parat un cop per sopar. Hem viatjat amb Brasilia per $60000/persona. Hi ha alguna cosa més barata.

Parc Nacional Tayrona:

• Per anar al Parc Tayrona hem agafat un bus local a la Carrera 11 amb Carrer 11, surten sovint i costen $6000/ persona (1 hora de trajecte més o menys).
• Us deixen a la porta del Parc però hi ha diverses entrades. Nosaltres hem arribat a la entrada de El Zaíno (la més petada!).
• Allà us passaran una xerrada mediambiental obligatòria i després us donaran un mapa i un tiquet per anar a comprar les entrades (sense el tiquet no les podeu comprar!). La entrada costa $39500/ persona. Si sou estudiants fins a 26 anys, us costarà $8000! Ah! I els colombians paguen $15000. Un robatori!
• Després de pagar, us fiquen una polsera i ja podeu agafar una furgoneta ($3000/persona, 5 minuts) o caminar 5 quilòmetres fins a l’entrada. Un cop allà, podeu caminar com a màxim fins a Pueblito perquè des d’aquesta entrada no es pot visitar la part oest. Nosaltres en un dia hem anat fins a Cabo de Guia (3 hores amb calma i amb parades). Si aneu a la idea, són unes 2 hores.
• Us deixem l’enllaç a la normativa del parc, que per cert, no es compleix…