Bogotá, game over!

Arribem a Bogotá després d’un bon viacrucis en bus des de Santa Marta. Hem passat gairebé 24 hores tancats aquí a dins. Només vam parar un cop anit perquè els conductors sopessin. Nosaltres vam aprofitar per estirar les cames i prendre un tinto. Les hores han anat passant més o menys fins que s’ha fet de dia. A partir de llavors, no us volem enganyar, la cosa s’ha anat complicant perquè hem arribat unes quantes hores més tard del previst i tot i que els nivells de paciència han augmentat, no estem al nivell dels colombians 😀

Només arribar a l’estació, hem buscat un lloc per esmorzar que la panxa mana. Ens hem pres un cafè amb llet i un pan de bono. A mi m’ha encantat perquè porta formatge fort a dins i és una espècie de pa farcit 🙂 En Marc no ha gaudit tant de l’esmorzar… L’he deixat descansant i he anat a fer una volta per l’estació buscant l’Oficina de Turisme i informació sobre busos urbans. Allà, la noia molt amable, m’ha proporcionat un mapa molt dolent -com la majoria de mapes colombians- i m’ha explicat com arribar al centre en transport públic.

Hem sortit força ràpid i hem anat caminat fins al punt on hem d’agafar el bus que ens portarà al barri de la Candelaria, a la muntanya! Allà, davant del centre comercial, ens hem trobat un senyor malaguenyo pèl roig molt simpàtic que ha fet tot el possible per ajudar-nos i a més, hem pogut fer petar la xerrada una estona. Resulta que fa uns mesos que és per Bogotá i ha vingut per amor. Està ben enamorat d’una colombiana mestra i ara estan esperant fins gener perquè ella ja no necessitarà visat per venir cap a España.

Arribem al centre de la ciutat i des d’allà, comencem per última vegada durant aquest viatge,a buscar un lloc per dormir. Tenim força sort i amb poca estona, estem col·locats i deixant trastos. S’ha fet tard, així que anem directes a dinar, sense escarrassar-nos gaire. Anem just davant mateix de l’hostal.

Un cop tips, ens proposem donar una volta per la zona que hi ha propera a l’hostal, el barri de la Candelaria. Aquest racó de la ciutat és pintoresc i molt bohemi, gràcies a la gent que hi habita, les pintades a les parets i l’ambient que s’hi viu. La Plaça del Chorro de Quevedo es creu que marca l’inici de la fundació de la ciutat el 6 d’agost de 1538.

                                                                                                                                                                                                                                                                                Aquest indret durant el dia és un espai tranquil i pels seus carrerons podeu trobar una oferta gastronòmica una mica més cara de l’habitual però per una butxaca occidental, resulta barat. Quan cau la tarda, els artesans sud americans envaeixen els carrerons i tothom intenta vendre les seves produccions a la multitud de turistes que es passegem per aquests racons d’aquesta ciutat que tant ens agrada. També es fa difícil caminar entre tantes colles d’estudiants universitaris i és que a Bogotá, a cada cantonada, hi ha una universitat!

Podem dir que Bogotá és la ciutat del Sud Amèrica que més ens ha agradat, no m’hem vist massa però… I què té Bogotá? Molt ambient bohemi, molta cultura gratuïta i espais barats i cars alhora, aptes per a totes les butxaques. Una curiositat, a Bogotá hi ha gairebé 50 museus i la bona notícia és que la majoria són gratuïts o tenen preus ridículs 🙂

Des d’aquí, marxem directes recorrent carrers i carrerons, cap al centre de la ciutat, a la plaça Bolivar. Allà hi ha un gran ambient i gran part dels edificis més importants de la ciutat. La Catedral Primada, el palau Orzabispal, el palau de justícia, el Capitol Nacional o l’alcaldia major.

Com a curiositat el Capitol Nacional, en el moment de la seva construcció, el van construir al revés, volem dir que la façana que tenia que donar a la plaça està situada a l’altre costat. De totes maneres, l’edifici fa molt goig. I per cert i com no podia ser d’altra manera, la plaça està governada per Simón Bolivar.

Abans de tornar cap a l’hostal, passem pel carrer on es troben bona part de museus i biblioteques, on entre aquests museus es troba el museu Botero. Encara que és tard i estan a punt de tancar, aprofitem per entrar-hi ja que és gratuït. Veurem tot el que puguem, i si en queda alguna cosa per visitar, tornarem a passar-hi demà 🙂 Just davant del museu ens trobem un homenatge a Gabo, el Premi Nobel colombià.

                                                                                                                                                                                                                                                                               Només entrar al museu ens sobte algunes de les principals obres de la col·lecció privada de Botero. Són de diferents artistes internacionals, com Monet, Renoir, Dalí, Tàpies o fins i tot, algun Picasso. Aquest home no escatimava en quadres 😛

                                                                                                                                                                                                                                                                                   

                                                                                                                                                                                                                                                                                  A més, està plena de les seves increïbles obres d’art voluminós i això fa que passem una bona estona fins a l’hora que tanquen. Al final, hem tingut suficient temps per poder-lo visitar tot sencer, encara que si tenim temps una altra estona no descartem tornar-hi per visitar-lo amb més tranquil·litat.

                                                                                                                                                                                                     

                                                                                                                                                                                                                                                                          L’endemà ens llevem molt d’hora perquè és el dia que anem fins a Zipaquirá per visitar la Catedral de Sal. El nostre pas per Zipaquirá i la Catedral de Sal el podeu llegir aquí. Cal conèixer la Primera Meravella de Colombia!

Quan arribem de Zipaquirá, com que encara tenim temps, aprofitem per anar fins al museu de la policia a saciar la morbositat sobre el delinqüent més important del país, Pablo Escobar. També ens trobem amb força informació sobre les màfies i els narcos del país. Aquí, només podem visitar la part inferior de la comissaria-museu, la que està dedicada als casos resolts. Ens trobem amb roba del narco més famós, el mapa de la seva última ruta per Medellín i diverses coses més que amb l’ajuda dels policies que responen a les nostres preguntes; ens ajuden a construir la nostra pròpia versió dels fets. Fem una pregunta trampa a un dels policies i ens responen el que esperàvem. A Colombia la guerrilla i el narcotràfic no acabaran mai, no interessa a ningú.

                                                                                                                                                                                                                                                                            

                                                                                                                                                                                                             Avui ens llevem amb ganes de museus però el que no sabíem és que els diumenges tots els museus són de franc i la gent local aprofita per visitar-los. Això vol dir que estan més que plens i has de fer llargues cues per entrar. Els volem visitar igual, així que anem primer al Museu de l’Or de la ciutat, ja que hem llegit que és el més espectacular de tot el país i no podem marxar sense visitar-lo. Després d’haver estat en tots els altres museus de l’or que ens hem trobat, no podíem deixar aquest sense visitar.

Aquest és el Museu de l’Or més gran que hem vist al llarg de tot Colombia. Les peces que hi ha, són realment espectaculars però el visitem una mica més ràpid del normal tant per la quantitat de gent que hi ha com el número de museus de l’or que arribem a acumular… Hi ha diverses sales que reprodueixen bàsicament el treball dels metalls, la cosmologia i el simbolisme i també hi ha un espai, que explica el treball de l’arqueòleg. Molt interessant!

                                                                                                                                                                                                                                                                                    

Aquí hi ha la col·lecció d’orfebreria prehispànica més gran del món amb peces precioses de les cultures Calima, Muiscas, Nariño, Quimbaya, Sinú, Tayrona, San Agustín, Tierradentro y Tolima, entre d’antres.

                                                                                                                                                                                                                                                                  

Tierradentro y San Agustín són dues zones que ens han quedat pendents i que tenen coses com aquestes… És o no és increïble?

El que més ens ha agradat de tot el museu ha estat una sala de la Ofrena que es va obrint cada cert temps i deixen entrar un número de visitants. Aquesta sala està acompanyada per un espectacle visual i sonor que reprodueix les ofrenes a les èpoques prehispàniques en aquestes cultures fent del lloc un espai que recordarem sempre. Sovint quan quedem captivats per aquestes meravelles d’èpoques passades, pensem que ara som molt gamarussos 😀

                                                                                                                                                                                                                                                                             Quan sortim del museu, marxem directes cap a un dels altres museus més importants de la ciutat, el Museu Nacional. Quan aconseguim arribar, veiem que està completament col·lapsat de gent. A més de ser gratuït, avui és l’aniversari i regalen un tros de pastís quan estàs a dins. Això fa que encara estigui més ple de gent i també fa que desistim a visitar-lo. Provarem per la tarda, si tenim temps! El Museu Nacional antigament era una panòptic i la construcció és moolt bonica!

Avui diumenge, els carrers del centre de la ciutat, estan tallats al trànsit i això fa que estigui ple de gent anant en bici, patinet, caminant, venent, comprant, i fins i tot, fent algun tipus d’espectacle. Ens ha cridat l’atenció especialment el senyor que ballava amb nines inflables i el que menjava vidres… La gent fa el que faci falta per guanyar-se la vida! Estan els carrers tant plens de gent i costa caminar i tot!!! Per cert, els diumenges els busos que passen pels carrers tallats al trànsit no circulen.

                                                                                                                                                                                                                                                                     Després d’esquivar a milers de colombians, aconseguim arribar al nostre següent destí, el telefèric que puja fins al cerro Monserrate. Allà hem de tornar a fer una bona estona de cua, avui no és gratuït però està a meitat de preu i això també fa que tots els colombians vulguin pujar fins allà dalt. Per ells és un lloc de peregrinatge i esbarjo.

Un cop pugem al telefèric, anem gaudint de les espectaculars vistes de Bogotá. Amb poc més de deu minuts, arribem a la part alta del cerro.

                                                                                                                                                                                                                                                                                    

És una ciutat gegant però que ens està encantant i amb la gran oferta cultural que té, necessitaríem més d’una setmana per poder-la gaudir com es mereix. A Bogotá podeu anar a l’Òpera per 1 euro!!!! Per altra banda, també hi ha iniciatives com el Microteatro de la casa E que ofereix obres de 15 minuts per un preu ridícul, $10000!!!!

                                                                                                                                                                                                                                                                                 El gran ambient i la gentada que hi havia a baix, també ens la trobem a dalt a Monserrate. No és fàcil caminar sense haver d’esquivar algú. Aquí dalt decidim no passar-hi massa estona per la massificació i en una breu estona, agafem ara el cremallera per baixar 🙂

                                                                                                                                                                                                                                                                                Per avui hem decidit que en tenim més que suficient encara que no haguem acabat de fer tot el que havíem programat ens ho hem passat d’allò més bé. Abans de retirar-nos, passem per l’oficina de turisme per reservar demà una ruta guiada gratuïta que es du a terme diàriament.

Avui és l’últim dia del viatge però com que no marxem fins a la tarda, podem aprofitar tot el matí amb calma. Ens llevem sota una intensa pluja i això fa que per una estona ens pensem dues vegades anar a fer la ruta guiada. Per sort, quan acabem d’esmorzar sembla que la cosa afluixi suficient per tal que ens animem i ens dirigim cap a la plaça Bolivar. Avui marxem, avui tanquem una etapa, un viatge, ens fem grans, hem de créixer, quantes coses…

A l’hora arriba la nostra guia, nosaltres pensàvem que seríem quatre guiris i al final hem estat una bona colla fent la ruta, la majoria catalans i espanyols 😀 La ruta comença a la plaça Bolivar i entre mig d’alguna que altra interrupció, la guia ens explica una mica la història de la plaça, de Bogotá i dels racons d’aquesta ciutat que tant ens ha agradat.

                                                                                                                                                                                                                                                                               Podem aprendre una mica més d’aquest país força conegut pel tràfic de drogues, les FARC i la inseguretat. Val a dir que Colombia val molt la pena i que cal conèixer la seva realitat més recent, la seva gent i els racons increïbles que s’escampen de nord a sud i d’est a oest!

Passem tot el matí recorrent els carrers propers al centre, passant pel costat del palau Nariño, que és la casa del president del govern.

També podem veure una església diferent, la de la Nuestra Señora del Carmen. Els habitants de Bogotá li diuen la presó per les franges horitzontals que hi ha en tota l’església. A més, seguim la calle 10, en la que hi ha alguna que altra església, més palaus i un dels teatres principals de Bogotá, el Teatro Colón que antigament era només per la burgesia i ara té oferta per a tothom.

Per acabar amb la ruta, acabem a la biblioteca Luis Ángel Arango, on hi ha exposades obres de Miró i on ens acomiadem de la guia.

Fem l’última escapada a la Casa de la Moneda que acull la colecció numismàtica del Banc de la República. El museu està en una claustre colonial preciós. Aquí es van encunyar les primeres monedes d’or Amèrica el 1622.

                                                                                                                                                                                                                                                                               

                                                                                                                                                                                                                                                                      

Alonso Turillo de Yebra va ser el fundador de la primera Casa de la Moneda al que era en aquelles èpoques, el Nuevo Reino de Granada i les peces que s’hi troben velles i belles, bé ens farien perdre un matí.

                                                                                                                                                                                                                                                                                 

Ja ens hagués agradat quedar-nos una setmana a Bogotá però a naltros no ens queda més que dinar, preparar les motxilles i agafar el bus que ens portarà cap a l’aeroport.

Toca dir adéu a Colombia i posar el punt i final al viatge. Sembla que no pugui ser però això s’acaba, encara que hi ha nous projectes en ment, no sabem com ni quan els podrem dur a terme. El que sabem segur és que aquest viatge ens ha ensenyat molt sobre el món, la vida i nosaltres mateixos. Ara estem malalts, ens ha picat el mosquit viatger i en som addictes. És complicat dir que això s’acaba, creure-t’ho i pensar que demà serem a casa…

Fins molt aviat, gràcies per llegir-nos.

Marc i Úrsula

Informació per altres viatgers:

• Des de la Terminal de Bogotá al centre anem amb bus urbà. A la Terminal hi ha oficina de turisme i us diran quin bus agafar i us donaran mapa. El bus s’agafa passat la gasolinera (a unes dues quadres), heu d’agafar el que diu Centro Germania, Avda. 19. Fins a la Candelaria és gairebé una hora de trajecte i el preu és de $1550 en horari diürn.
• Ens allotgem al Carrer 12B a l’Hostal Buena Vida. És un lloc molt senzill i cutrillo, però barat. El dormitori costa $15000 sense esmorzar, amb esmorzar són $18000 (no val la pena, és molt ranci). A nosaltres l’habitació doble cutre ens ha costat el mateix que el dormitori. Banys d’aigua calenta compartits, no paper WC, tovalloles. 2 cuines amb tots els estris i força brutes, espais comuns amplis. Wifi regular.
• Museu de l’Or del Banc de la República: Entrada $3000. Obert de dimarts a dissabte de 9 a 19h, diumenges i festius de 10 a 17h. Tancat tots els dilluns de l’any. Els diumenges és gratuït però trobareu a mig Bogotà a dins, us recomanem pagar l’euro que costa la entrada. El museu té programa cultural. Hi ha agenda cultural del museu i visites guiades gratuïtes cada dia excepte els diumenges.
• Museu Nacional: Exposició permanent gratuïta. Obert de dimarts a diumenge de 10h a 18h, excepte diumenge que tanquen a les 17h. Més info aquí
• Museu de la Moneda: Entrada gratuïta. De dilluns a dissabte de 9 a 17h, dimarts tancat. Diumenges i festius de 10 a 17h. Més info aquí
• Museu de la Policía: Gratuït i molt interessant, està ple de coses de Pablo Escobar, les FARC i el càrtel. Obert de 10 a 17h. Tancat els dilluns.
• Museu Botero: Gratuït. Obres de Botero i d’altres pintors i escultors destacats que el mateix Botero va cedir. Obres de Monet, Renoir, Picasso, Miró, Dalí, Tàpies, etc. Tancat els dimarts. De dilluns a dissabte de 9 a 19h, diumenges i festius de 10 a 17h. Visites guiades gratuïtes, més info aquí
• IMPORTANT: Els diumenges Bogotà es para perquè la gent faci esport i gaudeixi de la vida. La major part de la zona cèntrica està tallada al trànsit i habilitat com a Ciclovia. Moltes estacions de Trans Milenio estan tancades, així que planifiqueu bé les vostres visites! Al carrer 7 sortint del Museu de l’Or hi ha un gran mercat de segona mà i mils de parades de menjar els diumenges.
• Cerro de Monserrate i telefèric/funicular: El Cerro de Monserrate com a lloc religiós no té res de res però està bé pujar patejant o amb telefèric/funicular per gaudir de les vistes de la ciutat. Nosaltres hem pujat amb telefèric i hem baixat amb funicular i els diumenges el preu és de $5000/trajecte. Entre setmana el preu final és de $17000 (anada i tornada) o $8500/trajecte. Nosaltres hem pujat en diumenge i no us ho recomanem, tots els habitants de la ciutat es posen d’acord per pujar-hi! Per arribar a l’estació de funicular/telefèric podeu arribar a l’estació de Trans Milenio Universidades i pujar recte amunt. Ah! Els horaris d’obertura són raros, podeu mirar aquí
• A l’Oficina de Turisme fan tours guiats pel centre dos cops al dia de dilluns a dilluns. Els horaris són a les 10h o a les 16h. El tour dura dues hores i és gratuït. Us podeu apuntar el dia abans o anar-hi una hora abans el mateix dia, el màxim de persones per grup és de 20.
• Per anar des del centre de Bogotá fins a l’aeroport, s’ha d’agafar el bus del Trans Milenio K6 a l’estació Universidades $1500/persona. Us deixa al Portal El Dorado, allà haureu de fer transbord al bus K86 (no heu de pagar) i aquest us deixa a la mateixa porta de l’aeroport.
• Si esteu més de 60 dies a Colombia, haureu de pagar una taxa d’entre 15 i 25 $. Si esteu menys temps, no s’ha de pagar res, el nostre cas!