El Congost de Mon-rebei, entre Catalunya i Aragó

Ens llevem ben aviat perquè ja fa uns dies que estem força activats. Des que havíem arribat a casa, havíem fet més aviat poca cosa perquè va ser arribar i moldre. L’Úrsula va aplicar per una feina al Regne Unit per provar-ho i la cosa va sortir rodona; en menys de 24 hores ja l’havien trucat i havia passat la primera entrevista telefònica. A partir d’aquí va començar un viacrucis d’entrevistes, preparar paperassa i trucades que ha acabat molt bé però això és ja una altra història que us explicarem més endavant…

Últimament ja més relaxats hem tornat a agafar el ritme de sortir a córrer una estona i sembla que quan comences a fer activitat cada cop en tens més ganes. Lo dit, ens llevem molt aviat i preparem l’esmorzar i els tuppers. Avui marxem cap al Congost de Mon-rebei a passejar una estona. Val a dir que no hem matinat suficient per poder fer la caminada sencera però farem el que podrem!

Amb els ulls enganxats i després de sortir de casa encara de nit, fiquem rumb de Maials cap a la Franja. Hem decidit que passarem per Fraga, Tamarite de Litera i amunt cap a Benabarre fins a Pont de Montanyana. Després de gairebé dues hores, som a lloc. Els poblets per aquí dalt són molt bonics, ens encanta l’ambient de muntanya i a més, de llogaret.

Fa un sol radiant i això és el que necessitem doncs l’ambient no és massa calorós i preferim torrar-nos a passar fred. Estem a punt d’entrar a la tardor, una de les nostres estacions predilectes pel temps, l’ambient, els colors i com no, la teca i especialment els bolets!

L’espai natural del Congost de Mont-rebei està enclavat al Pallars Jussà-La Noguera i ara mateix el gestiona la Fundació Catalunya-La Pedrera des del 1999. La major part d’aquest espai natural està inclòs dins l’espai d’interès natural del Montsec, alhora que limita amb la Rerserva Natural Parcial del Congost de Mont-rebei. Al 2005 aquest espai va ser declarat Refugi de Fauna Salvatge.

Arribem a l’aparcament i hem de pagar 4€ que van destinats a la conservació de l’espai. No ho posem en dubte però no costaria massa arreglar el camí que arriba fins aquí. Ja sabem que de ben segur no deu ser competència seva i ves a saber de qui és perquè estem en terra de ningú entre Catalunya i Aragón.

El Congost de Mont-Rebei el forma el riu Noguera Ribagorçana quan travessa la serra del Montsec separat el Montsec d’Ares i el Montsec d’Estall. A dia d’avui és l’únic gran congost de Catalunya que es manté més o menys verge perquè no el travessa cap carretera, ferrocarril o línia elèctrica.

Ens disposem a caminar pel congost sense més i comencem a vorejar l’aigua seguint l’antic GR-1 amb marques vermelles. Teniu dues opcions, passar per la part de baix si el pantà és buit o passar per dalt pel pas de les Tarteres. Nosaltres triem la segona opció i caminem sols.

En uns vint minutets màxim arribem al pont metàl·lic que travessa el Barranc de la Maçana o de Sant Jaume que en poca estona ens deixarà a la entrada del congost.

Aquest pont penjat ficarà a prova el nostre vertigen. Per sort no en tenim però presenciem alguna estampa curiosa i nosaltres aprofitem per immortalitzar el moment i gaudir de les vistes. Molts cops viatgem lluny quan a casa nostra tenim llocs increïbles per descobrir, aquest racó n’és una petita mostra. I aquest pont penjat no té res a envejar als que hem creuat pels Himalayas al Nepal (enllaçar entrada Nepal) 🙂

Comencem a pujar suaument fins a trobar-nos amb el camí de ferradura excavat a la roca que està equipat amb un cable de vida per si volem assegurar-nos amb un arnès. Creiem que no fa falta perquè l’espai és ample (alguns llocs 20 metres) però si es té vertigen és una molt bona opció doncs el congost arriba en alguns punts als 500 metres d’alçada amb l’aigua per sota!

El passeig ens deixa amb la boca oberta, les parets excavades per les aigües turquesa del pantà són increïbles i ens deixen imatges impressionants.

Aquest indret també és un lloc habitual per practicar kayak i avui no és una excepció. Els colors d’aquestes barques que circulen pel riu ens deixen imatges de postal 😉

El recorregut pel congost és d’aproximadament uns quatre quilòmetres i no us hauria de portar més de 4 hores d’anada i tornada. Els horaris són aproximats i si esteu avesats a caminar, retallareu força.

Les aigües del pantà de Canelles són tranquil·les i si no fos per la gent que corre per aquí avui, un diumenge ens atrevim a dir que és un lloc fins i tot, solitari. Creiem que és una perla dels Prepirineus.

Aquest espai és símbol de biodiversitat. Diuen que a les seves aigües hi viuen la llúdriga i el tritó pirinenc. Sobrevolant els seus penya-segats ens trobem amb aus com el trencalòs en perill d’extinció, l’àguila daurada i l’aufrany, un voltor europeu que passa els hiverns a l’Àfrica.

Si us ve de gust hi ha la opció de pujar grimpant una mica a la Cova de la Colomera on s’han dut a terme excavacions arqueològiques que estan proporcionant dades de les condicions ambientals dels darrers 7000 anys!!! El valor d’aquestes dades és sobretot important per entendre el canvi climàtic d’ahir i d’avui.

En tot el recorregut ens mourem entre els 500 i 800 metres i poc desnivell aixi que creiem que això és apte per a tothom amb un mínim de forma física, nens inclosos.

Quan s’obre el congost podeu pujar cap a Mas Carlets o tirar a mà dreta baixant fins al pont penjant de Siegue que creua la Noguera Ribagorçana i separa Catalunya d’Aragó. Nosaltres hem triat aquesta última opció que si seguiu, us portarà fins a Montfalcó.

Després del pont penjant comencem a pujar un fort pendent que ens deixarà al capdamunt de la serra i des d’on hi ha unes vistes espectaculars del pantà i de les parets del congost.

Nosaltres acabem el recorregut baixant i pujant les passarel·les de Montfalcó, una obra d’enginyeria descomunal doncs s’ha habilitat el pas per unes escales de fusta construïdes en una paret de roca. Les vistes són precioses i la sensació d’estar suspès al buit, incomparable!

Des d’aquí emprenem el camí de tornada i quan arribem al cotxe ja només ens resta buscar una ombra per poder dinar l’amanida russa que ahir vaig preparar. L’Úrsula se l’ha menjat sense respirar! 😀

Informació per altres viatgers:

Com arribar?

El més còmode i pràctic si veniu des de qualsevol racó de Catalunya és anar fins al Pont de Montanyana per la carretera que ens porta a Vielha. Un cop allà, heu d’agafar la carretera que va cap a Tremp i després de creuar el pont, a pocs metres us trobareu un trencall a mà dreta que diu “Reserva del Congost de Monrebei”. No sabem exactament els quilòmetres que hi ha. Així a ull, fins a l’aparcament de La Masieta diríem que entre uns 5 i 8 quilòmetres d’una petita carretera en força mal estat.

Serveis:

Banys ecològics sense aigua (hi ha paper WC i desinfectant sanitari)
Aparcament de pagament, aportació de 4€ per vehicle (no sabem si entre setmana també cal pagar). Us donaran un mapa amb info de la zona.
Zona de lleure
La Masieta té un punt d’informació obert els caps de setmana i festius de 9 a 17h (juliol i agost obert cada dia i des de Nadal fins al febrer tancat).
Més info sobre l’espai aquí

Rutes a peu:

Pel Congost de Monrebei fins al refugi de Montfalcó
Masieta- Congost de Monrebei- Refugi Montfalcó – Congost de Monrebei- Masieta (Ruta Wikilok)
Alberg de Montfalcó: No hi ha cuina lliure i els menús són tancats. Tel. 974 562 043 Més info aquí

Més info: