Un tomb per la ciutat dels mata-rucs!

Sortim de casa fugint de la boira però sembla que no ens en sortirem, ens persegueix! Avui hem decidit que posarem fi a una cita pendent amb Solsona. Fa uns anys vam ser-hi amb el Juanlu fent barrancs i des d’aleshores, ho tenia clavat com una espina.

Abans de les deu ja som a lloc. Fa fred però comença a sortir el sol, Solsona ens rep tranquil·la en un diumenge de finals de tardor. Després de passar Ponts, ens trobem amb el trencant que ens portarà fins a la capital del Solsonès per una carretera sinuosa, plena de prats i vegetació amb fulles de colors, pròpies de l’època en la que ens trobem.

Com que l’oficina de turisme és oberta, decidim anar-hi a recollir informació i a veure què ens recomanen. Per sort nostra, en una estona comença la visita guiada. Ens apuntem perquè el preu està molt bé, són dues hores d’història i curiositats que només aprendrien llegint un llibre d’algun autor local.

Comencem la visita pels portals de la ciutat, concretament ens situem al portal del Pont. A mesura que Solsona creixia es construïen muralles i portals que eren la via d’entrada a aquesta ciutat closa. Avui en dia només es conserven tres portals, el del Pont, el de Llobera i el del Castell.

El portal del Pont s’acabà el 1805 i era l’entrada principal de la ciutat després de construir-se el pont de pedra (segle XVIII) que queda just al davant. Sobre el portal llueix un sol daurat, emblema de la ciutat tot i demostrar-se que realment, el nom de Solsona no prové del mot sol.

D’aquí ens dirigim al pou de Gel, un dels millor conservats per les circumstàncies que van portar a oblidar-lo. La primera notícia del pou de Gel es remunta al 1683 i sembla que l’estructura data del segle XVI encara que la majoria de documents daten del segle XVIII; quan el gel es converteix en producte de primera necessitat i calien aquest tipus d’estructures.

En aquest pou, el gel s’obtenia del riu Negre o del forat de la Bòfia. El gel s’acumulava durant l’hivern i es començava a vendre entre abril i novembre. Curiosament, la majoria de pous de gel es concentraven en àmbits rurals i sorprèn que aquest s’emplacés en ple nucli urbà. Entrem en un perfecte iglú de pedra!

Durant els treballs arqueològics es van posar al descobert estructures de l’antic nucli al voltant de l’església de Santa Maria, de la rampa d’accés a un portal de les muralles, de les entrades al pou de gel i del pont sobre el riu Negre. Avui en dia, el pou està just a sota de la glorieta. Un cop oblidat el pou, es va arribar a utilitzar fins i tot com a fossa comuna.

Sortim del pou i enfilem pel portal del Pont cap a la Catedral de Solsona. Els carrers estan ben conservats i al centre s’hi respira un aire medieval intens que es combina amb façanes engalanades, amb flors i amb alguns portals d’estil modernista preciosos.

Santa Maria de Solsona, originàriament una petita església romànica, és avui un temple gòtic construït entre els segles XIII i XVII amb tres absis. A la façana encara s’entreveuen els decorats de l’antiga església romànica que va ser destruïda, tapada i remodelada per donar pas a un nou moment històric i cultural. Avui en dia ens trobem amb un temple gòtic que encara conserva l’orgue, fabricat el 1853 amb elements barrocs. La façana de la Catedral diuen, era comparable a la portalada de Santa Maria de Ripoll…

Solsona va esdevenir bisbat i ciutat i és clar, calia una obra adequada a la magnitud dels successos i així es va remodelant i s’arriba al que és avui.

Una de les capelles acull a la mare de Déu del Claustre, una escultura romànica de gairebé mil anys d’història que ha superat guerres, enfrontaments i successos diversos. El pou del claustre la va descobrir o això és el que explica la llegenda. Un nen hi va caure al segle XIII i gràcies a això, la van trobar de nou i el nen es va salvar.

La mare de Déu del Claustre és la patrona de Solsona i tot i no ser creients, tots creuen en el poder d’aquesta imatge romànica. La imatge acumula el gruix del patrimoni de la ciutat i voltants doncs amb el pas dels anys, els vilatans han anat deixant herències a la mare de Déu i fins i tot, hi ha una organització de persones que en gestionen el patrimoni material (lloguers d’immobles, terrenys, etc.).

Solsona és plena de curiositats que podreu descobrir amb una visita guiada. Una d’elles és que a l’església encara es conserven un tipus de confessionaris barrocs preciosos, oi que sí?

Per la ciutat hi ha escampades diverses fonts gòtiques i just davant de l’església en teniu una que data del segle XV. Amb tanta història i tants vestigis, és difícil no pensar en com esdevenia la vida quotidiana en aquesta ciutat.

Ascendim cap a la Plaça Major, una plaça porxada que acull els esdeveniments més importants de la ciutat.

Arreu de la ciutat hi ha caps de biga treballats en fusta a les barbacanes i teieres que antigament, il·luminaven els carrers.

Seguim caminant pels sinuosos carrers del casc antic fins arribar a la Plaça de Sant Pere, espai que ubicava l’antic Hospital dels pobres. En aquest racó podem veure uns dels caps de biga més ben treballats de la ciutat en una casa d’estil senyorial excessivament ben conservada, una antiga casa de mercaders. Ens trobem al carrer Llobera.

Anem cap a la plaça de les Hores que data d’abans del 1500. Avui en dia s’hi penja el ruc per Carnaval. Aquest costum recorda el sobrenom que es dóna als solsonins: mata-rucs!

Baixem per la portalada cap a la Plaça Sant Joan que guarda una altra de les fonts gòtiques de la ciutat. Miris on miris, veus cases pairals ben restaurades que donen uniformitat al casc antic de la ciutat.

Arribem al Quarto dels Gegants, una joia. Val a dir que Solsona és la ciutat catalana amb més bestiari per nombre d’habitant. Això ens deixa entreveure la importància de les tradicions i la cultura popular per a la gent d’aquestes contrades. Al número 37 del carrer Sant Llorenç s’hi conserven peces del segle XVIII, algunes de les quals, pesen 300 quilos! La majoria de peces han estat elaborades per Manel Casserras, el mestre geganter.

Acabem la visita al Palau Llobera, a simple vista no destaca massa però sorprèn la seva història com a seu de múltiples institucions. Aquest edifici gòtic de la primera meitat del segle XV va ser deixat en herència per Francesca de Llobera el 1411 per tal que s’hi construís un hospital pels pobres. A partir d’aleshores ha tingut múltiples usos: hospital, col·legi, universitat, seminari, escola parroquial i avui és la seu del Consell Comarcal del Solsonès.

Finalitzem el recorregut més que satisfets tant pel que hem après com per la constatació de la riquesa que acull el nostre territori. Pugem al cotxe i seguim fins al Castellvell per dinar la nostra amanida de pasta al capdamunt del turó mentre gaudim d’unes magnífiques vistes.

No volem deixar aquest indret sense visitar el cementiri modernista de San Esteve d’Olius i la cripta que acull l’església. No conduïm més de vint minuts i ja hi som. Ens trobem un lloc envaït per la calma.

Caminem fins al cementiri amb pressa, ens encanten aquests indrets que normalment, ens donen pau i imatges precioses d’escultures, flors i decadència. Ens trobem amb un petit racó preciós que acull quatre tombes comptades però que té un encant especial, potser per l’entorn, potser perquè deixem volar la imaginació.

El cementiri queda envoltant per roques i alzines, mimetitza perfectament amb l’entorn i la natura. Potser per això ens resulta tan atractiu. Dóna sensació d’espai primitiu i genial, alhora. A Catalunya hi ha tombes i panteons modernistes però com a conjunt, Olius és únic.

Anem cap a l’església romànica que data del 1079. La joia de la corona n’és la seva cripta, una estança valorada dins l’art romànic mundial. La cripta és bellesa i criem que és imprescindible visitar-la així que si us plau, pagueu l’euro que costa encendre les llums per contemplar-la il·luminada!

I res més, ben enamorats de Solsona us diem fins a la propera!

Informació per altres viatgers:

Al centre, just davant del pont teniu un aparcament en zona blava que els diumenges no es paga. De totes maneres, Solsona és petita així que si heu de caminar, no serà massa estona.
Just al principi del carrer us trobareu l’Oficina de Turisme ( Carretera de la Basella, 1) on ens han atès de meravella. Els seus horaris són: Dilluns a dissabte de 10 a 13h i de 16 a 19h amb alguna variació per festes. Diumenges i festius de 10 a 13h. Més info aquí http://solsonaturisme.com/ca/
A la mateixa pàgina web teniu els tríptics i díptics imprimibles o descarregables per si voleu fer la visita pel vostre compte.
Solsona disposa d’una app turística per fer un recorregut per la vila pel vostre compte disponible a Google Play: Solsona Audio, disponible en múltiples idiomes i que podeu usar en Iphones i Android.
Visites guiades de l’Oficina de Turisme: Nosaltres hem fet la visita guiada perquè inclou l’entrada al Pou de Gel (3€) i en total ens n’ha costat 5€ (amb descompte d’estudiant universitari) i hem de dir que val molt la pena. Cada dissabte i diumenge fan visita guiada a les 11h. La visita dura 2 hores i inclou el Pou de Gel, la Catedral i els punts més representatius del nucli antic.
Castellvell: Bon lloc per contemplar Solsona des de les alçades. Avui en dia el castell està habitat i nosaltres no hi vam entrar, era tancat.
Sant Esteve d’Olius: A uns 15 minuts de la ciutat, cal anar-hi. Teniu un cementiri Modernista i una església romànica que acull una cripta impressionant. Per veure-la il·luminada, cal pagar 1 euro.
Solsona té llocs per veure tranquil·lament com per passar-s’hi una setmana. Tingueu-la en compte!