24 hores a la caòtica Fes

Les vacances en ple novembre ens van obligar a triar, almenys per un parell de dies, un destí proper i càlid. Feia molt temps que no ens apropàvem a Marroc i havent visitat Marrakech, ens vam decantar per Fes.

Anem a una ciutat gran, la tercera del país amb gairebé dos milions d’habitants. Fes és ciutat imperial, ja n’hem visitat dues 😀 A més, és centre religiós i cultural del país i per aquí hi passen molts estudiants d’àrab i de l’islam.

Arribem a Fes al vespre, enmig d’un trafiqueig de gent important, hi ha molt soroll, vehicles i pol·lució. Aquella primera presa de contacte amb el nou lloc que ens acull, sempre és el moment més íntim del viatge. Arribem al nostre riad en taxi. Està lluny, no sé el temps que ha passat però se m’ha fet llarg perquè he pogut gaudir i inspeccionar amb calma tot el que abastaven els meus ulls. Ens anem mirant i somriem, estem tranquils i eufòrics, comença una nova aventura. No ens malinterpreteu però els viatges en llocs occidentals són diferents, ni millors ni pitjors però estem segurs que per nosaltres, menys estimulants.

El nostre allotjament és a les portes de la Medina de Fes, just fora de Fes el-Bali. Descarreguem, inspeccionem la nostra habitació i l’espai i sortim a prendre contacte amb la ciutat. Caminem a poc a poc, sense pressa i gaudint de la quotidianitat que ens anem trobant. Carrerons estrets, gats, nens jugant, el sabater, el forner, les senyores que fan petar la xerrada a la fresca, fonts amb rajoles de colors, escales i ja som en un carrer principal.

Decidim, de manera inconscient, que aquests dos dies seran tranquils, no visitarem tot el que ens ofereix la ciutat. Dormirem, caminarem, menjarem, parlarem, observarem i res més.

Sopem en un lloc local amb cadires al carrer. Ens atenen amb un gran somriure i degustem una harira, pa, suc de taronja natural, un tajine i gaudim observant tot el que passa davant dels nostres ulls. No hem entrat a la medina, ho farem demà divendres però sabem segur que la cosa estarà fluixa perquè és dia de pregària. Acabem el dia fent un te a la menta en una cafeteria local plena de pastissos, homes i abelles que ens ofereix la possibilitat de seguir amb la vida contemplativa que tant ens agrada.

L’endemà ens llevem més o menys d’hora, esmorzem amb calma entre coixins i colors i sortim a recórrer la ciutat. La medina de Fes el-Bali és la zona per vianants més gran del món i el 1981 va ser declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO. Cal pensar que aquesta zona és igualment una de les zones medievals més grans del món. Som o no som afortunats d’estar aquí i ara?

La medina té diferents portes d’accés i normalment, a les portes hi ha una plaça. Els mapes aquí no serveixen de res, els GPS no hi funcionen perquè els carrerons no surten als mapes. Ens ha recordat molt quan ens vam perdre al mig de Kathmandú… 😀 És bo utilitzar el sentit comú i deixar-se portar pels rius de gent, pel soroll, per les olors, per les nostres preferències, …

Per situar-nos històricament llegim quatre coses. Una d’elles i de les que ens semblen més interessants és que aquí van emigrar musulmans i jueus després de la presa de Granada pels Reis Catòlics el 1492. Els jueus durant l’Edat Mitjana tenien el seu barri o Mellah i també hi havia una diòcesi catòlica. Fes va ser capital del Marroc fins a l’ocupació colonial francesa. Durant aquesta època neix una altra part de la ciutat actualment: la Ville Nouvelle, el centre comercial i modern de la ciutat.

Caminem cap a l’entrada a la medina, la més propera per nosaltres és la de Bab Sid L’Aouad, propera a la Plaça R’cif. Aquí seiem i veiem què passa. Nens jugant a pilota, paradetes de menjar a punt per a quan la gent surti de la mesquita, paradetes de joguines, roba, etc. La veritat és que aquesta zona és menys concorreguda per turistes però ens ha semblat igualment interessant.

Comencem a descobrir carrerons i anem trobant poques botigues obertes. La medina està morta en divendres però sempre hi ha algú que no perd de vista el negoci i podem gaudir de la zona dels queviures plena de fruita, formatges de l’Atlas, verdures, carn pudent i plena de mosques, pa, etc. Tornem endarrere i ens trobem amb els artesans treballant el metall. Ens emportaríem tot el que veiem… quina preciositat.

Ens creuem amb homes amb gel·labes i xadors, rucs carregats i un va i ve de gent més o menys intens. En poca estona som enmig de la plaça El Saffarine. Aquí podem gaudir una estona d’un soroll típic, el dels artesans calderers. La veritat és que la zona és plena de zocos d’artesans.

Pel camí ens anem trobant mesquites, madrasses, piles de dàtils, espècies, artesans treballant el cuir, la llana, soroll, dones amb hijabs, dones amb els cabells a l’aire, nens, famílies, gent que vol que entrem als seus comerços. Vagar per aquí no és gratuït, el cansament ens envaeix ràpid però tampoc ens estranya, es necessita energia per lluitar per la medina. Necessites tots els sentits per estar present i volem ser-hi presents. Fem la primera parada, seiem en unes escales i de nou, mirem sense fer res més.

Dinem en un restaurant proper a la porta blava, la zona més turística. La porta és la que es coneix amb el nom de Bab Bou Jelud, la més concorreguda i amb més vida de la ciutat. Aquí hi passem un parell d’hores i després de seure en una cafeteria a prendre un te a la menta boníssim, anem cap al nostre allotjament a descansar.

Demà marxem així que no volem fer massa. Caminar, perdre’ns i amarar-nos de l’essència de la ciutat. Visitar un lloc com la medina de Fes també necessita certes habilitats, entre elles una de molt important és saber dir no. Penseu que us bombardejaran a cada moment amb oferiments de productes, amb invitacions per entrar en botigues, en portar-vos aquí o allà. No defalliu 😀

Una cosa a tenir en compte a Fes és que a les mesquites no podeu entrar si no sou musulmans i això a nosaltres ens ha beneficiat en certa manera perquè així marxem amb una sensació de pau interior més gran. No hem visitat res per decisió pròpia però gairebé res del que ens interessa es pot visitar. No està malament…

Al vespre tornem a sortir, això ja és una altra història. Tot és ple de gent i tot és obert. Anem a fer compres per complementar l’esmorzar de demà i busquem uns bons dàtils. En en sóc addicta 🙂 Comprem una caixa de 2 quilos per 160 Dirhams, no està malament!

Sopem al nostre lloc de capçalera i prenem el te on ho vam fer també ahir. Ja ens coneixen. La veritat és que estimem les quotidianitats, no tenim remei.

L’endemà toca dir adeu a la ciutat però no ho fem sense abans, fer l’últim passeig per la medina. La cosa canvia perquè és dissabte i hi ha moltíssima vida. El que ahir quedava al descobert, avui és cobert per mercaderies i gent.

A Fes hi trobem joies: fonts amb rajoles de colors que si obres bé els ulls, veuràs per tot arreu. La ciutat té un dels sistemes de distribució d’aigua més antics del món així que no ens hauria d’estranyar, no? La curiositat és que les fonts siguin tan boniques i que avui en dia encara tinguin la seva funció principal, l’abastiment d’aigua a molts domicilis que no en tenen.

Ens acomiadem de la ciutat amb un fins aviat i amb una sensació d’haver descobert un dels atzucacs més meravellosos del món, la medina de Fes.

Informació per altres viatgers:

Ens hem allotjat a Maison Adam. Lloc relativament net per ser a Marroc. Roba de llit neta, lavabos nets i amb paper WC. Habitació doble amb bany privat per 24 €/ parella i nit. Esmorzar cutrillo inclòs. Gent amable. Wifi dolent. Bona ubicació, a la medina. Si fa fred, s’ha de pagar per una estufa i si fa calor, s’ha de pagar pel ventilador. No repetiríem. A banda, vam contractar el taxi cap a l’aeroport amb ells i el taxista ens va fer pagar més (al final són pocs euros però és el fet), li vam comentar al propietari i ens va acabar fotent la culpa a nosaltres!
A l’aeroport de Fes hi ha 3 hores de wifi gratuït. Si sortiu, ja no podeu tornar a entrar i per entrar, heu de presentar un bitllet d’avió.
Hem menjat diàriament a Snack Malak, un lloc senzill amb cadires al carrer. Wifi, gent molt amable i bona teca. Si demaneu un Tajine o plat principal, us donen pa, sopa i probablement, les postres. Les begudes són cares.
El canvi tant al centre com a l’aeroport era correcte aprox. 1 € = 11 Dirhams

Preus de Fes: