Lleida, la ciutat desconeguda
Lleida és la petita desconeguda de Catalunya, la majoria de catalans no sabrien dir què es pot visitar en aquesta ciutat a banda de la Seu Vella i a més, la gran majoria tampoc l’han visitat mai. Per què? Hi ha la tendència a pensar que és un lloc on no hi ha cal parar i de fet, poca gent s’hi para, quin error! Almenys teniu feina per un cap de setmana! I si voleu recórrer els voltants, necessitareu molt més temps. Lleida és molt més que els Pirineus, la Vall de Boí i les estacions d’esquí com Baqueira Beret!
Després d’uns quants anys fora de Lleida, hi ha un diàleg recurrent amb la gent que m’he anat trobant pel camí. Lleida? Què hi ha a Lleida? Res, no? A Lleida hi ha moltes coses per veure, per fer, una gastronomia impressionant, espais naturals que us encantaran, molta història i bona gent!
Us trobareu amb una ciutat petita, amb poc trànsit i fàcil de recórrer a peu! L’entorn està poc industrialitzat i a la plana de Lleida hi predomina l’agricultura, us cansareu de veure camps de fruiters totalment quadriculats, un espectacle!
Si la visiteu a l’hivern, us trobareu amb fred, molt fred i segurament una boira intensa, benvinguts i gaudiu de la “boira de Lleida”! Si la visiteu a l’estiu, la calor farà acte de presència i pot arribar als 40ºC. Tanmateix no és una calor insoportable perquè si us fiqueu a l’ombra això s’ha acabat, a Lleida no tenim tanta humitat com als llocs costers!
Informació pràctica: A la pàgina de Turisme de Lleida trobareu plànols de la ciutat per imprimir, línies de bus urbà i molta informació útil.
Una mica d’història
Els ilergetes, d’origen íber, fou un poble constituït a mitjans del segle VI a.C. El seu hàbitat eren els llocs elevats, així és fàcil imaginar Iltrida al cim de la Roca Soberana. Les persones més representatives eren Indíbil i Mandoni que van defensar els ilergetes de cartaginesos i romans. Aquests dos personatges avui en dia coronen l’Arc del Pont, l’antiga entrada a la ciutat que data del segle XVIII. Un cop vençuts, la ciutat s’anomena Ilerda i això esdevé a l’any 205 de la nostra era.
Les cròniques romanes parlen d’una ciutat fortificada en temps de l’emperador August, els voltants tenien horts fèrtils que a finals del segle III van ser destruïdes per bandes de bàrbars germànics.
Ocupada pels serracencs fins el 719, l’octubre de 1149 la ciutat es rendeix a les tropes de Ramón Berenguer IV i d’Ermengol VI d’Urgell. S’entrega la Carta de la Població a la ciutat el 1550. Jaume II, el 1300 estableix l’Estudi General que serà fins a finals del segle XV, l’únic centre d’ensenyament superior de la Corona d’Aragó.
El govern s’instala des de 1382 al Palau de la Paeria, l’actual ajuntament. Al segle XV van proliferar grans obres arquitectòniques que han perdurat fins avui. Entre elles, l’Hospital de Santa Maria, que avui en dia és la seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs des de la seva creació el 1942.
Els dos segles posteriors foren de recessió, agreujats per guerres i malalties i que acaben amb la Guerra dels Segadors (1640-1652).
Amb el decret de Nova Planta (1714), Lleida perd llibertats, el règim foral de la Paeria i la Universitat. La Seu Vella es tanca al culte des de 1797 i es converteix en quarter militar.
Al segle XVIII la ciutat es recupera i sota el regnat de Carles III es construeix la Catedral Nova. Els nous plantejaments il·lustrats aporten figures com Blondel i el Baró de Maials que urbanitzen la ciutat i apliquen als cultius els nous estudis d’agronomia.
A principis del segle XIX, Lleida és invadida pels napoleònics. I de nou, la ciutat s’ha de refer de la guerra.
El començament del segle XX reafirma l’Estat Català amb la Mancomunitat de Catalunya. La Guerra Civil (1936-1939) destrossa la ciutat que el 1940 tenia quaranta mil habitants.
I tenint aquesta lleugera idea, ja podeu començar la ruta històrica, monumental, natural i museística de Lleida.
Què visitar a Lleida Ciutat?
Monuments i conjunts monumentals
El Centre històric és la part més antiga de la ciutat. Pel Carrer Cavallers podeu arribar a la Seu Vella a peu. Al Centre històric trobareu l’Eix Comercial al Carrer Major, el Carrer Sant Antoni, el Carrer Magdalena i el Carrer del Carme. Durant el passeig us anireu trobant diversos llocs d’interès per visitar. Des del Palau de la Paeria, la Catedral, la Plaça Sant Joan, edificis modernistes, botigues amb restes medievals, etc. Quan hi ha algun lloc d’interès, ho tindreu marcat davant de l’edifici amb un panell informatiu.
El Turó de la Seu Vella i el seu conjunt monumental són la icona de la ciutat i el primer que es veu de la ciutat quan s’hi arriba! El turó ens transporta a la vida que hi havia a Lleida fa milions d’anys, el passeig pels jardins que donen accés al recinte tancat ja ens permet imaginar-nos una època en que les donzelles i els cavallers campaven a la seva! Des de sempre, la visita a la Seu Vella no ens cansa i és que hi he estat milions de cops i res, cada cop pots descobrir alguna cosa nova i imaginar-te més i més situacions diferents. Sempre que ens visita algú li portem i els nens són els més agraïts, ells si que tenen imaginació!!! A més, des de dalt podem gaudir d’una de les millors visites de la ciutat i de tota la Plana de Lleida.
Data del segle XIII encara que el campanar és del segle XV i el claustre del XIV. Segons diuen, la Seu Vella es va construir al lloc on s’alçava una mezquita musulmana. De l’interior del temple destaquen l’escultura de les naus de gran influència toscana, tolosana i provençal que suposa una mostra dels diferents tallers que van treballar en l’obra al llarg del segle XIII, i s’aprecien també restes de pintura mural que corresponen a l’època gòtica.
Després dels conflictes bèl·lics d’abast europeu, el Turó i el seu conjunt monumental es transformen en fortificació militar fins al 1948. Des d’aleshores s’inicia un procés de restauració que encara dura avui en dia. La Seu Vella forma part de la Ruta de 1714, Guerra de Secessió Espanyola.
La Seu Vella respon a alguns adjectius: És un lloc sobri, gran, espectacular i tot i els successius ocupaments com a hospital, fortí militar, etc. Està en un molt bon estat.
El claustre és un dels més grans de l’arquitectura gòtica europea. També destaca per la seva riquesa compostivia amb precioses traceries dels vitralls i un variat repertori de capitells. Dels disset finestrals que el composen, quinze són diferents. Les seves dimensions són espectaculars, motiu pel qual és considerat un dels més grans de l’arquitectura gòtica europea.
El campanar medeix 60 metres i podeu accedir a dalt després d’una aventura per les escales que hi donen pas! No fa massa, algú s’hi va colar per tirar-s’hi amb paracaigudes 🙂
A la part de dalt del turó hi trobareu el Castell del Rei Suda. Fou el palau on residia el monarca durant les seves estades a Lleida. La seva construcció respon a diferents etapes situades entre finals del segle XII i el segle XIV, amb convivència de romànic i gòtic. Fou l’edifici civil més notable de la ciutat i un important centre de decisió política. Els seus murs va ser l’escenari de fets transcendentals de la història de Catalunya i de la Corona d’Aragó. A més de les diferents Corts que s’hi celebraren, alguns dels fets més destacats són el molt probable enllaç matrimonial entre Peronella d’Aragó i Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, l’any 1150 i el reconeixement de Jaume I com a rei a les Corts de 1214.
A dalt hi teniu el Bar la Sibil·la, amb unes magnífiques vistes de la ciutat i rodejats d’història. És un bon lloc per refrescar-se al vespre!
- Més informació i horaris: http://www.turoseuvella.cat/
Tarifes: Gratuït el primer dimarts de cada mes, durant la Festa Major, gratuït per aturats. Preu normal d’accés a la Seu Vella i Castell del Rei Suda 7€, hi ha descomptes i opció de comprar l’entrada per un lloc únicament. Si només voleu entrar en un lloc, us recomanem la Seu Vella, molt millor conservada i més espectacular.
El Castell Templari de Gardeny data del segle XII i forma part de la ruta templària “Domus Templi” juntament amb altres castells de la mateixa ordre com el de Miravet, el de Monzón, el de Peñíscola i el de Tortosa. Més que un castell, en el moment de la seva edificació es tractava d’un convent. Amb la conquesta de Lleida el 1149, els templaris van reble una compensació per haver ajudat, entre d’ells hi havia el Turó de Gardeny.
És un dels pocs conjunts de nova planta construïts pels templaris que normalment, construïen en estructures anteriors. Durant els segles XVII i XVIII es van fer reformes d’ampliació que li donaren la imatge que tenim avui en dia del castell, la d’una imponent fortalesa. Part de la muralla i les torres són originals. Durant molts anys va estar tancat al públic però avui en dia el podeu visitar.
Si ho visiteu amb nens, hi ha l’opció de ser “Templer per un dia”. Més informació a l’Oficina de Turisme de Lleida o trucant al telèfon: 902 250 050
Del 14 d’octubre al 22 de juny
- De dimarts a divendres: Tancat
- Dissabtes i diumenges de 10.00 a 13.30h
Del 23 de juny al 13 d’octubre
- De dimarts a dissabte de 10.00 a 13.30h i de 16.30 a 19.30h
- Diumenges i festius de 10.00 a 13.30h
- Dilluns tancat.
- Entrada general: 2,60€
- Entrada reduïda: 1,60€
- Entrada gratuïta per a diversos col·lectius
El Palau de la Paeria és la seu del govern municipal de la ciutat i se situa al bell mig de l’Eix Comercial. El terme “paer” prové del llatí “patiari” que significa home de pau, i té el seu origen en el privilegi atorgat pel rei Jaume I el 1264. L’edifici va ser construït a principis del segle XIII, i el 1383, els propietaris, els Senyors de Sanaüja, el cediren a la ciutat per tal que aquest es convertís en la seu del govern municipal.
Hi destaquen el Retaule de la Verge dels Paers, la Morra (l’antiga presó i morra és el mot emprat per designar la cambra on hi restaven els presos condemnats a mort. Els carreus de les parets de la presó recullen nombrosos grafits que daten dels segles XVI o XVII i representen la crucifixió i claus en senyal de devoció religiosa i manca de llibertat) i l’Arxiu Municipal i la Carta Pobla que data del 1150.
- Entrada gratuïta
- De dilluns a dissabte: de 11h a 14h i de 17h a 20h
- Diumenges i festius: de 11h a 14h
L’Edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida val la pena visitar-lo. Està situat a la Rambla d’Aragó i actualment acull la facultat de lletres. Aquesta Universitat és de les més antigues d’Espanya i la més antiga de la Corona d’Aragó doncs és hereva de l’antic Estudi General medieval. És d’estil neogòtic i consta de quatre patis i dos claustres. El podeu visitar en horari lectiu.
L’Antic Hospital de Santa Maria es troba just davant de la Catedral. Avui en dia l’hospital és la seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. És d’estil gòtic i també allotja el museu arqueològic. Preciós és el seu pati interior! És un edifici d’estil gòtic-plateresc construït entre els segles XV i XVI , la façana principal del qual se situa enfront de la Catedral Nova i que va albergar, durant molts anys, un hospital.
- Entrada gratuïta
Horari d’estiu (de juny a setembre)
- De dimarts a divendres: de 10h a 14h i de 18h a 21h
- Dissabtes i festius: d’11h a 14h i de 19h a 21h
- Diumenges: d’11h a 14h
Horari d’hivern (d’octubre a maig)
- De dimarts a divendres: de 10h a 14h i de 18h a 20.30h
- Dissabtes i festius: de 12h a 14h i de 17.30h a 20.30h
- Diumenges: de 12h a 14h
La Catedral Nova data del segle XVIII i és d’estil barroc i té tendència al classicisme academicista francès, es situa en ple Eix Comercial i davant de l’Antic Hospital de Santa Maria. En aquesta Catedral s’hi troba l’Arxiu Capitular que és és considerat pels especialistes com el més ric dels arxius eclesiàstics de Catalunya. Amb una biblioteca que supera els 13000 volums, 16000 pergamins i infinitat de códex, incunable, etc. L’arxiu guarda entre les seves joies la Bíblia de Lleida, códex monumental que és el major dels bíblics hispans conservats. A més disposa d’una àmplia hemeroteca així com un fons musical, cartogràfic i fotogràfic.
- Entrada gratuïta
Horari:
- De dilluns a diumenge: de 9.30h a 13h i de 17.30h a 19.30h
- Arxiu Capitular: De dilluns a divendres de 9h a 13h
L’esglèsia de Sant Joan data del segle XIX, és d’estil neogòtic i fou dissenyada per Saracíbar i Capmany. Està situada a la Plaça sant Joan, molt a prop de la Paeria i enmig de l’Eix Comercial. De l’interior en destaquen els vitralls de Jaume Bonet, i les tres rosasses representant l’Assumpció de Maria, l’Epifania i el Baptisme de Jesús. Gairebé sempre està tancada però ens atrevim a dir que de fora és més bonica que de dins.
El Convent del Roser està situat al Carrer Cavallers, així que podeu passar-hi tot pujant a la Seu Vella. Va ser construït al llarg del segle XVII i XVIII, també se’l coneixia com a Convent de Sant Domènec i va ser la seu del Convent de Predicadors de l’orde dels Dominics. Durant el Setge de Lleida de la Guerra de Successió, l’any 1707, el Convent va ser incendiat per les tropes borbòniques mentre en el seu interior s’hi trobaven set-centes persones refugiades, la majoria de les quals moriren a conseqüència del foc. L’edifici va ser desamortitzat a principis del segle XIX i des d’aleshores ha tingut diversos usos culturals i educatius. Actualment, s’està rehabilitant com a establiment hoteler. Forma part de la ruta 1714 i és símbol de la resistència catalana des de fa 300 anys!
Estàtua d’Indíbil i Mandoni està situada sota l’Arc del Pont, l’antiga porta d’entrada a la ciutat, construïda al segle XVIII i que comunica amb el Carrer Major. És una estàtua de bronze que commemora aquests dos cabdills ilergetes que van defensar Lleida dels atacs de cartaginesos i romans evitant que la ciutat fos arrasada.
Esglèsia de Sant Llorenç va ser dos cops seu catedralícia, és una construcció d’estil romàtic però amb successives ampliacions i acabaments gòtics. La construcció es va iniciar a finals del segle XII amb els escultors i artesans que treballaven amb Pere de Coma, mestre constructor de la Seu Vella. L’edifici conserva quatre importants retaules gòtics, el més gran dedicat a Sant Llorenç, el de Santa Úrsula -atribuït a Jaume Cascalls, el de Sant Pere i el de Santa Llúcia. L’any 2002 es va dur a terme la restauració del campanar que ha recuperat la seva bellesa gràcies a la reproducció artesanal dels calats de la barana i de les gàrgoles originals.
- Entrada gratuïta
- De dilluns a divendres: de 9.30h a 12.30h i de 17h a 19h
- Dissabtes: de 11h a 12.30h i de 17h a 19h
- Diumenges i festius: de 11h a 12.30h
Esglèsia romànica de Sant Martí fou contruïda al segle XII, aquesta església romànica es va convertir el 1300 en capella de l’Estudi General, lloc on se celebraven els actes acadèmics de major importància. El 1648, durant la guerra dels Segadors, es va reconvertir en caserna i al segle XIX s’utilitzà com a presó municipal. El 1893, el bisbe Messeguer Costa va ordenar la seva restauració. Actualment està tancada però acull de forma puntual concerts.
- Es pot visitar en horari de missa.
- Laborables: 9h, 19:30h Festius: 11h, 13h, 20h
La Lleida Secreta és una ruta arqueològica dissenyada per Turisme de Lleida que permet conèixer vestigis romans i medievals de l’antiga ciutat. Restes de muralles, esglésies, banys andalusís i fins i tot de la presó medieval que han sobreviscut al pas del temps i es troben en llocs ocults; espais secrets el descobriment dels quals queda a l’abast de tot aquell que vulgui conèixer la història de Lleida a través de la seva arqueologia. Ho recomanem molt i si teniu sort, fins i tot us portaran a les adoberies de la Rambla Ferran! Normalment són rutes guiades i gratuïtes! Consulteu directament a www.turismedelleida.com
Espais verds:
El parc dels Camps Elisis és un parc urbà situat al barri de Cappont, molt a prop del casc antic. Està dividit en jardins d’estil francès i romàntic anglès. Habitualment allotja fires i festes. Es va inaugurar el 1864. L’actual porta, és la tercera en ordre temporal i és d’inspiració neoclàssica. Es va construir amb motiu de la primera gran exposició agrícola i ramadera de 1946. Els anys 1907 i el 1982 el parc es va inundar a causa de les crescudes del riu Segre. A dins al parc hi destaca la Font de la Sirena i aquest lloc; és un espai per descansar i amagar-se de la calor sota alguna ombra.
El Parc Fluvial del Segre avui en dia és una zona ajardinada que recorre tota la llera del riu. És un bon lloc per passejar, fer esport o simplement estirar-se a la gespa i amagar-se del sol sota l’ombra d’algun arbre. Si seguiu el riu en direcció a Pardinyes, quan aneu arribant a aquest barri a les mateixes parets de la banda dreta del riu us trobareu amb una gran mostra d’art urbà al que val la pena fer-li un cop d’ull. I un cop a Pardinyes, també trobareu un rocòdrom, per si us agrada escalar! El camí del riu us deixarà al Parc de la Mitjana.
El Parc de la Mitjana està situat al barri de Pardinyes, és l’espai verd per excel·lència i té més de 90 hectàrees de bosc de ribera, prats humits i zones amb aigua. És un lloc tranquil on observar aus, caminar, anar amb bicicleta, desconnectar una mica de la ciutat i a més, podeu visitar el Centre d’Interpretació de la Mitjana que ofereix visites gratuïtes i amb una exposició permanent sobre el bosc del parc. El lloc té espais adaptats per discapacitats físics. A la pàgina http://sostenibilitat.paeria.cat/espais-naturals/la-mitjana/copy_of_la-mitjana trobareu informació del parc, un mapa per imprimir i horaris.
Museus i teatres:
El Museu de Lleida: A la nova seu del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal podeu visitat els més de 7.000 metres quadrats que impliquen submergir-se en la història de Lleida. Una història que pren la prehistòria com a punt de partida i que arriba fins a l’era contemporània.
El fons del museu és el resultat de la unió de dues col·leccions centenàries amb l’objectiu de reunir en un mateix edifici els béns museístics de la ciutat i de les seves àrees d’influència. Una és la d’art sacre procedent del Museu Diocesà i hereva del museu creat el 1893 pel bisbe Messeguer. L’altra és la col·lecció arqueològica de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), que té el seu origen en el Museu d’Antiguitats creat a mitjan segle XIX. Destaquen els conjunts de les èpoques del bronze (de jaciments com el de Genó, a Aitona), ibèrica (Gebut, a Soses) i romana (vila romana del Romeral, a Albesa), així com el conjunt visigòtic del Bovalar, amb el baptisteri com a objecte més emblemàtic. Més informació: http://www.museudelleida.cat/
- Entrada de pagament i s’ofereixen rutes guiades.
Horari d’hivern (d’octubre a maig)
- De dimarts a dijous i dissabte: de 10h a 14h i de 16h a 18h
- Divendres, diumenges i festius: de 10h a 14h
- Dilluns tancat
Horari d’estiu (de juny a setembre)
- De dimarts a dijous i dissabte: de 10h a 14h i de 17h a 19h
- Divendres, diumenges i festius: de 10h a 14h
- Dilluns tancat
Museu d’Art Jaume Morera: Data del 1914 i reuneix una col·lecció d’art modern i contemporani amb aportacions d’artistes lleidatans que fomenta i facilita, a través del desplegament de tot un seguit de serveis culturals, la comprensió i l’apreciació crítica dels seus visitants.
Les coleccions abasten tot l’art del segle XX i es projecten cap al segle XXI, però sobretot es materialitza a partir del programa d’exposicions temporals del Museu i d’un programa educatiu de gran abast. Acull la col·lecció de Leandre Cristòfol i un Centre de Documentació i la Biblioteca del Museu. Més informació: http://mmorera.paeria.es/index.php?op=1&module=inici
- Entrada gratuïta.
Horaris:
- De dimarts a dissabte de 12 a 14h i de 17 a 20h
- Diumenges i festius d’11 a 14h.
- Dilluns tancat
Teatre Municipal de L’Escorxador: Aquest teatre fou la seu de l’escorxador municipal fins el 1984 en que es va tancar. Es restaura i es convereix en equipament cultural destinat a les arts escèniques i obre les seves portes el 1998. Més informació i cartellera: http://teatreescorxador.blogspot.com.es/
Festes i esdeveniments:
Festa Major de Primavera: Coincidint amb Sant Anastasi, patró de la ciutat es celebren les festes de maig. Destaquen actes com la Batalla de Moros i Cristians a la Seu Vella o la Batalla de les Flors. A més, hi ha oferta de concerts i activitats diverses per tota la família.
Aplec del Caragol: Des de l’any 1980, quinze dies després de la Festa Major de maig es celebra l’aplec, la festa gastronómica de Lleida per excel·lència en la que podreu degustar els caragols a la llauna, plat típic de Lleida i boníssim! Es cuinen fins a 12 tones de caragols i rep 200.000 visitants! La festa dura tot el cap de setmana i es celebra als Camps Elisis on les colles monten les seves penyes. L’any 2004 aquesta festa es declarada d’Interès Turístic Nacional! Més informació: http://aplec.org/
Festa Major de Sant Miquel: A finals de setembre, Lleida es torna a vestir de festa i coincideix amb la Fira de Sant Miquel, una de les fires agràries més antigues i importants d’Espanya que té com a seu, el Parc dels Camps Elisis.
Fira de Titelles de Lleida: Neix el 1990 i té lloc la primera setmana de maig i acull unes vint companyies i més de 300 professionals que participen en jornades tècniques, actuacions programades i activitats paral·leles a la fira. Més informació: http://www.firatitelles.com/ca
Mostra de cinema llatinoamericà: Es posa en marxa el 1995 i anualment acull projeccions i professionals de referència internacional. Més informació: http://www.mostradelleida.com/mostra/
Gastronomia, restauració i productes de la terra:
La gastronomia de Lleida pertany a la cuina catalana d’interior i si feu un cop d’ull a la ciutat i voltants ja us adonareu quins són els nostres plats forts; el producte de la terra prèn protagonisme amb predominància de cultius de fruiters, verdures i hortalisses que conformen una cuina senzilla i de vegades, de “gra fort” marcat pel porc! La comarca de Lleida és líder en cria i engreixament de porcs. I l’estrella indiscutible d’aquest indret és el caragol bover!!!! Boníssims a la llauna, a la gormanda, a la brutesca,… Tot s’hi val!!!
Entre les fruites destaquen les pomes de Lleida, els prèssecs d’agost (aquells grocs i amb un gust que perdurarà a les vostres papil·les gustatives durant molt temps), les nectarines (de carn groga o blanca) i les peres de tot tipus!
Els fruits secs no queden endarrera, les Garrigues són productores d’ametlles i festucs. I la cuina al voltant de l’ametlla també té un pes important, les millors grapinyades… a Lleida!
També hi ha una forta influència culinària procedent de la caça menor, sobretot d’aus, llebre i conill de serra.
El vi i l’oli també són protagonistes en aquest indret. La Denominació d’Origen Costers del Segre que podeu tastar en molts restaurants de la ciutat o gaudint de la ruta del vi http://rutadelvidelleida.com/cat/membres.asp i l’oli de la Denominació d’Origen Les Garrigues són productes de gran qualitat i a l’abast de tothom. En la majoria de pobles hi ha agrobotigues amb producte de qualitat i a bon preu. No deixeu de visitar l’agrobotiga de Maials http://www.barodemaials.cat/cat/index.asp amb el millor oli d’arbequina i d’altres productes de proximitat 🙂
Entre els productes típics cal destacar la coca de recapte, una coca de massa fina que normalment s’omple amb escalivada, arengades, llonganissa (botifarra pels de Barcelona), tonyina, bacallà i tot el que us pugueu imaginar. Un lloc típic per comprar coca de recapte a les comarques de Lleida és al poble de Camarasa, però cal anar-hi aviat, sinó la coca vola!
Un altre plat que cal tastar són els panadons d’espinacs amb una barreja a l’interior d’aquesta verdura, panses i pinyons, una bomba calòrica que no podreu oblidar!
On menjar i beure?
En general, són recomanacions en base a un pressupost més aviat ajustat:
Forn Sant Antoni, C/ Sant Antoni: Fa cantonada i és una fleca oberta des del 1902, per nosaltres és una parada obligada amb una coca de recapte boníssima i uns panadons d’espinacs espectaculars! Sempre hi ha cua! La coca de sucre també és esponjosa i boníssima 🙂
El Celler del Roser, C/ Cavallers: Un clàssic de Lleida amb cuina d’autor combinada amb sabors tradicionals, producte local i vins DO Costers del segre!
El Trulls, C/ La Palma, al casc antic: Braseria i caragols a la llauna!
Can Miquel, C/ Templers: Cuina catalana i brases a bon preu!
El Pastificio, Plaça Ricard Vinyes: Segur que la majoria coneixeu la cadena la Tagliattella, doncs la història va començar aquí. És una empresa lleidatana que té diversos restaurants per Lleida, també. A la zona dels vins el Trastèvere i la Picolla Tèvere. El menjar que us trobareu és el que podeu trobar en qualsevol restaurant de la cadena i amb els mateixos preus.
Bar Roma, al costat de l’edifici del Rectorat: En principi les millors braves de Lleida i tapes.
Bar Blasi C/Sant Martí (als peus de la Seu): cargols a la gormanda, esqueixada, calamars a la romana, callos, braves, barreges, vermuts… Bó i barat!
Bar Marraco, Plaça Sant Joan: vermuts, barreges, braves, calamarcets a l’andalusa…
Restaurant Paradís, prop de la Plaça Ricard Vinyes: El vegetarià de Lleida. La Teresa Carles va començar aquí, a Lleida. En aquest restaurant trobareu el mateix menú que a Barcelona però molt més barat. El lloc no té tant encant com el de Barcelona però el menjar és boníssim!
La Sandvitxeria, C/ Alcalde Pujol, darrera del Camp de fútbol: Un lloc per menjar entrepans o menú i tasteu les crèpes, no us decebran!
La zona dels vins és la zona de bars i locals amb ambientillo per excel·lència, també podeu menjar i hi trobareu locals per ballar una mica!
Bar de la Sibil·la, a la Seu Vella: Ambient fresquet a l’estiu, exposicions temporals dins el local i bones vistes de la ciutat! Per fer un beure està bé, per menjar, menú 25€.
Antares, C/ Ballester: Pub on escoltar jazz, fer una partida a un joc de taula, prendre un te o una cervesa. Un clàssic d’estil bohemi que no entèn del pas dels anys!
Cafè del Teatre, C/ Roca Llaurador: El Cafè del Teatre ho té tot, en un espai polivalent per a concerts, cinema, exposicions o presentacions literàries, en el que podràs fer un beure còmodament. Local amb propostes alternatives.
Lo Beat, C/ Dra. Castells: Ens el va descobrir el meu cosí, si passes per fora, t’hi hauries de fixar per parar-t’hi! La decoració és d’aire escandinau i és una cafeteria amb personalitat. Hi pots trobar des d’unes cerveses artesanes (entre elles, la del Montseny!), cafès, gintònics, presentacions de llibres i esdeveniments populars, i petites actuacions musicals en directe i format acústic. http://www.lobeat.cat/
Si voleu anar al cine, visiteu l’Espai Funàtic (un estil als cinemes Verdi de Barcelona) amb sales petites, cine alternatiu i podeu fer-hi un mos!
Curiositats:
- Lleida és un bon lloc per veure cigonyes!
- A la Plaça Sant Joan hi ha uns ninots de “Benvingut Mr. Marshall”
- Si hi aneu a la tardor o a la primavera us donarà la sensació d’estar en una road movie on viatjar a través de camps verds i/o ocre us transmetrà sensacions úniques! I és que hi ha quilòmetres i quilòmetres de plantacions completament planes, la Terra Ferma!
- Lo Marraco és el nom que es dóna als dracs a la Catalunya Occidental però no és un drac qualsevol. Pertany al bestiari de la ciutat de Lleida i és un element típic de les festes de la ciutat, així que precedeix qualsevol acte de foc i fum!
- Creiem que si veniu a Lleida, el millor és que consulteu el Top Rural http://www.toprural.com/ i/o Lleida Rural http://www.lleidarural.info/allojaments.html i us allotgeu en una casa de turisme rural pels voltants, si voleu quelcom diferent, és clar!
- A Lleida teniu bus turístic del 21 de juny al 12 d’octubre. Pel preu d’1,20€ + auriculars 0,5€ (opcional) us ofereixen doble ruta i entrada gratuïta al Castell Templer de Gardeny
Si necessiteu res més concret, voleu afegir algun imprescindible o teniu molt de temps i voleu recórrer els voltants, no dubteu en contactar-nos!
Fa 10 anys que no visc a Lleida però la visitem sovint i ens agrada la terra, així que gaudiu d’aquest desconegut indret! Enjoy la Terra Ferma!
Ei, natres estem preparant la part de Cargols del blog on la protagonista serà Lleida!
Si voleu, quan sigui l’època de la fruita us paso fotos dels nostres arbres, així no heu de preocupar-vos pels drets d’autor del google i inclús si en voleu de flors. Però bé, essent de Maials suposo que us serà fàcil aconseguir-ne, també 😀
Salut
Fuet i Mate
Hole guapos! Ja ens avisareu sobre la vostra entrada dels caragols 😀 Respecte a les fotos, no patiu. Tenim possibilitat d’aconseguir fotos però gràcies per l’oferiment. Salut i viatges!
Marc i Úrsula
Retroenllaç: De pas per casa! |
Retroenllaç: Reprenent rumb |