Marroc 2010

Aquest viatge va ser per celebrar l’aniversari de l’Ursu, ja que li feia molta il·lusió anar-hi, i realment no va decebre, en vam sortir ben enamorats de la ciutat, de l’ambient, de les sensacions, les olors de tota mena, en definitiva una ciutat increïble i que recomanem visitar.

La primera i gran sensació va ser només en el moment de baixar del taxi, que ens va portar des de l’aeroport al centre de Marràqueix. De cop, vam sentir tambors, música i un gran guirigall de gent, llums, fum que s’aixecava d’unes paradetes que podíem veure a la llunyania. Estàvem al vell mig de la ciutat, a la gran i impressionant plaça, patrimoni de la humanitat, Djema el Fna. Una plaça que durant el dia hi pots trobar algun que altre domador de monos, per dir-ho d’alguna manera, o també algun encantador de serps. En canvi, a la nit tot canvia, passa a ser una plaça amb moltíssima vida, on pots sopar plats típics i prendre un te boníssim, però que millor no mirar la manera que tenen de netejar els gots, on després hi acabaràs bevent 😀 També, un cop tip, pots anar i seure en algun racó on hi hagi algú explicant històries, encara que no tinguis ni la menys remota idea del que diuen. La manera de narrar en àrab ens encandilava i tot i no entendre res, podia passar-hi llargues estones…

Algun dels llocs que vam poder visitar gràcies a la seva proximitat i a una excursió preparada des de el Riad en el que estàvem, va ser la d’anar a Ourika, un poble bereber i d’on surten excursions per pujar al Toubkal. Aquí, vam ser totalment irresponsables per ignorància, encara teníem ben poca idea del maltracte animal o més aviat, que es pot considerar maltracte animal i que no i vam pujar en camell. No ho feu, siusplau!

A la mateixa ciutat de Marràqueix, vam visitar els jardins de Majorelle, els jardins de la Menara. També vam visitar la medina, el barri jueu, els zocos i la madrassa Ben Youssef ja que a les mesquites no et deixen entrar a no ser que siguis musulmà. Teníem moltes ganes d’entrar-hi, sobretot les ganes augmentaven quan sentiem el cant a la pregària. Un altre lloc que vam visitar per equivocació van ser els curtidors, és on treballen les pells amb merda d’animal, i fot una pudor insuportable, però no deixa de ser un lloc recomanable per anar-hi i intentar no comprar res en alguna que altra botiga que acabes entrant sense adonar-te’n. No fa massa vam visitar la Lleida secreta i vam poder veure les adoberies del casc antic que ens van transportar a Marràqueix.

En definitiva, Marràqueix és una ciutat que et sorprèn des del moment en que hi poses els peus fins el dia que marxes d’ella. No ens importaria repetir, de fet, ho hem anat intentant però per un cap de setmana ens resultava massa car, més que res perquè ara estalviem pel nostre somni!!!