Liebster Awards

Feia molts dies que no teníem sorpreses i menys pel nostre blog de viatges perquè la veritat és que tot i no tenir-lo abandonat, el ritme de publicacions que ens agradaria no l’assolim. Mentre estàvem de viatge constant, escriure ens era molt més senzill, ara necessitem un brot d’inspiració per ficar-nos a treballar. Fa un parell de mesos que el 50% del blog està escrivint força però anem traient del forn la teca a poc a poc per allò de retrinxar-nos una mica les publicacions. Potser ha arribat l’hora d’agafar embranzida de nou i que millor que amb aquesta sorpresa! La Mi, de La Mi Voltant pel Món ens ha nominat pels Liebster Awards. La primeres sensacions són sorpresa, agraïment i alegria però també ens sentim molt ignorants perquè no sabem ni què és això dels Liebster Awards. Read the rest of this entry

Cap a Croàcia!

Comença un nou dia i estem una mica tristos perquè avui deixem Bosnia i Herzegovina però estem segurs que tornarem més aviat que tard. Ens aixequem aviat i sortim a comprar alguna cosa a la pekara. Ens comprem burek per dinar perquè el dia, de ben segur, serà llarg.

Fem una última volta pel centre històric amb els carrers mig deserts, pugem al nostre allotjament a esmorzar tranquil·lament i a despedir-nos. Ja no ens queda res més a fer així que carreguem trastos i cap a Croàcia. Read the rest of this entry

We are in love with Sarajevo II

El dia passa volant i acabem el dia com l’hem començat; al bell mig del barri turc. Ens parem en un carreró a perseguir algun dels tramvies que no deixen de circular. Aquest mitjà de transport és el més antic de la ciutat, data de 1885 i curiosament, no es va aturar mai durant la guerra… Creiem que no ens equivoquem si diem que Sarajevo és la segona ciutat del món que va tenir tramvia, després de San Francisco. Read the rest of this entry

We are in love with Sarajevo I

Arribem a Sarajevo (es pronuncia Saràievo) a mitja tarda i si voleu que siguem sincers, quedem ben astorats. Suposo que a vegades, tenir una idea preconcebuda d’un lloc, fa més mal que bé però no podem dir que no ens emportem sorpreses.

Ens trobem amb una gran ciutat immersa en un frenètic moviment que la fa intensament viva, molt més del que esperàvem. Enmig d’edificis alts i gent que passaria perfectament per londinenca; ens trobem el rastre de la guerra amb edificis que en el seu dia, van ser cosits a trets. Read the rest of this entry

Ordesa, paratge de somni ben aprop de casa

Sortim de casa un dissabte al vespre sense saber massa bé què farem. Tirem cap Broto i Bujaruelo; una zona que tenim força pentinada perquè hi hem passat molts dies fent descensos de barrancs.

Dormim a l’aparcament del Parc Nacional d’Ordesa i Monte Perdido. En principi no s’hi pot pernoctar però la veritat és que els vehicles s’hi compten a desenes. Fa força fresca i la nit s’espera gelada. Nosaltres anem equipats mitjanament però encara hem vist gent més precària que dorm directament al cotxe estirant el seients. Això de dormir a la furgo equipada al nostre estil sembla que és de privilegiats 😀 Sopem i fem un cafè amb llet. La veritat és que amb el fred que fa, s’agraeix moltíssim i sempre va bé abans de ficar-se a dormir. Read the rest of this entry