De Cameron Highlands a Taman Negara

A Malàisia l’aigua no ens deixa si és que algun dia ens va deixar a Koh Tao hehehe Portem un mes sencer veient ploure i res d’una estoneta i prou… Ja no tenim ni coloret 😦 Volíem anar cap a la platja però les previsions meteorològiques no són gens esperançadores i ploure per ploure, anem cap a la muntanya.

A Cameron Highlands ja vam ser-hi fa uns anys i recordem aquest lloc com un paradís fresquet. En general tot el país és d’un verd intens però aquí que els matins són assolellats i les tardes plujoses, el verd encara es torna més viu.

Explosió de sensacions a Istambul

Sortim de Filipines convençuts de que tornarem! I comença el periple de vols que ens portaran fins a Turquia. La primera parada és a Dubai i d’allà ja connectem amb Istanbul, el nostre primer destí al país. El vol és mogudet sobretot a l’hora de l’aterratge perquè fa molt vent. A l’avió hi ha gent en pànic que plora i en alguns moments em plantejo si hauria d’estar espantada. Durant la carrera he tocat força la fòbia a volar però sembla que això és quelcom una mica més fonamentat perquè l’avió va amunt i avall i estem donant voltes sense poder aterrar. Tot i això, confiem en la destresa dels pilots i al cap d’una estona, aterrem. No ha estat tan terrible però unes hores després ens assabentem que la cosa era seriosa, molts avions no han pogut aterrar. Així doncs, som afortunats, ja som a Istanbul!