Venezuela 2009

Aquí va començar tot, ja que aquest va ser el nostre primer viatge junts. L’Ursu abans ja havia creuat l’oceà per anar a Boston i també uns mesos abans d’aquest viatge ja havia estat a Veneçuela, però per mi va ser tota una experiència perquè només havia viatjat per alguns països d’Europa però sense fer turisme, perquè tots els viatges fins aleshores eren gairebé exclusius per fer descensos de barrancs.

Un cop immers en aquest viatge, vaig descobrir altres realitats i altres maneres d’entendre la vida. Això va provocar que tinguéssim més ganes de viatjar i de seguir descobrint.

A Veneçuela vam visitar els Llanos, una zona situada al nord de Sud-Amèrica, entre Colòmbia a la conca de l’Orinoco i Veneçuela. És una regió considerada com un dels ecosistemes més importants del món. La sabana és impressionant i molt poc turística, aquí vam viure amb una família autòctona que es dedica al turisme. Licantro i la seva família fan de l’estada una vivència única doncs es desviuen perquè puguis veure animals. Vam poder veure des de caimans a ossos formiguers, anacondes, capibares (considerades de la família de les rates i són les més grosses del món, encara que ells depèn de les dates, quan no poden menjar carn diuen que és un peix i la gent de la terra se l’acaba menjant igualment) també vam menjar piranyes, pescades per nosaltres. A més a més, vam poder observar milers de diferents tipus d’ocells i el dofí d’aigua dolça, amb bany inclòs d’en Marc perquè jo quan m’hi anava a banyar, vaig veure que alguna cosa treia el cap, “serà el caiman?” Avui, 2 d’abril de 2017, llegeixo el que vaig escriure i m’adono que alguna cosa ha canviat. No tornaríem a anar a un lloc on es maltracti als animals. Tots els animals que vam veure estaven en llibertat però mirant-ho amb perspectiva, tot ho podríem considerar correcte menys tres activitats de les que vam dur a terme: agafar l’anaconda i estressar-la, montar a cavall i pescar piranyes.

També vam visitar el llac de Maracaibo que és considerat el llac més gran de Sud-Amèrica i Llatinoamèrica i unes de les zones del món amb més reserves petrolíferes. En aquesta àrea hi ha el Llamp del Catatumbo, un fenomen únic al món, doncs estan caient llamps constantment durant tot el dia i tot l’any i és fa més visible i espectacular durant la nit. Per poder arribar al Llac de Maracaibo vam haver de fer-ho per mitjà d’una canoa i en el transcurs del trajecte vam poder observar una gran varietat d’ocells, iguanes, serps i monos que quan s’emprenyaven amb nosaltres es cagaven a les mans i ens tiraven la merda :OOO

Una altra zona que vam visitar va ser Los Nevados. Situat en el Parc Nacional de Sierra Nevada a Mèrida a uns 2.710 metres d’altitud. Per arribar fins aquí, vam estar unes tres hores amb Jeep per una carretera que només hi passa un cotxe, el problema era quan ens en trobàvem un altre de cara perquè després havien de fer mans i mànigues per poder passar els dos. Aquí vam visitar una “Hacienda”, per arribar-hi teníem dues opcions, una era anar-hi caminant i l’altre era anar-hi amb mula; aquesta va ser la nostra opció, totalment desencertada i plena de patiment animal.

Va ser una gran experiència per a tots dos, llàstima no haver tingut més temps per recórrer més parts d’aquest increïble país. Això vol dir que ens ha quedat pendent tornar-hi a acabar de conèixer la resta de zones que ens van quedar per descobrir. A més a més aquest és el punt d’inflexió on va néixer la set de viatge i vam veure la nostra manca d’experiència en viatjar!