De Cameron Highlands a Taman Negara

A Malàisia l’aigua no ens deixa si és que algun dia ens va deixar a Koh Tao hehehe Portem un mes sencer veient ploure i res d’una estoneta i prou… Ja no tenim ni coloret 😦 Volíem anar cap a la platja però les previsions meteorològiques no són gens esperançadores i ploure per ploure, anem cap a la muntanya.

A Cameron Highlands ja vam ser-hi fa uns anys i recordem aquest lloc com un paradís fresquet. En general tot el país és d’un verd intens però aquí que els matins són assolellats i les tardes plujoses, el verd encara es torna més viu.

Arribem entre pluja i boira. Anem directament a allotjar-nos on ja vam ser i tot segueix igual. Un lloc senzill, net i decadent. No ha canviat res, ni el menú d’esmorzar.

El primer que fem és sortir cap al nostre restaurant indi preferit del poble, el Kumar!

L’endemà fem un passeig i aprofitem per posar una mica al dia el blog. Tampoc es pot caminar massa perquè a mig matí ja comença a ploure i no para de caure aigua en tot el dia. La decisió és unànime, anem cap a Taman Negara.

Quan vam ser en aquest país ja volíem anar-hi però no ho vam fer així que ara és l’hora. Sempre és estimulant pensar que trepitjarem la que pressumeix de ser la selva tropical més antiga del món perquè només té la friolera de cent trenta mil anys!!!!

El trajecte discorre per carreteres que ens semblen secundàries i són poc concorregudes. Hi ha moltes corves i el verd ho impregna tot. No hi ha cap casa ni poble, tot un luxe! Després de poques hores ens deixen a l’embarcador per Taman Negara. La veritat és que podeu fer-ho en bus però ens va fer gràcia anar-hi amb barca local.

A l’embarcador cal pagar les taxes d’entrada i el permís de fotografia. Esperem mentre ens mengem un plat d’arròs fet amb molt d’amor, per dir alguna cosa, fet per una malaia molt simpàtica i a cap d’una estona ens embarquem cap a Taman Negara!

Recorrem un riu de color xocolata, el Sungai Tahan, amb una barca de fusta on portem motxilles cobertes per si plou perquè la pluja amenaça fort. Tardem dues hores i mitja aproximadament on passem pel mig de selva que a mi, em sembla verge però segur que no ho és. És temps pel silenci, per la reflexió, per creuar somriures, per gaudir d’un moment totalment antropològic hehehe

Després del recorregut ens aturem a l’embarcador de Taman Negara. Ens adonem que estem enmig del no res. Això promet!

Comencem a pujar escales buscant el nostre allotjament, de fet, aquí només hi ha allotjaments i restaurants però d’aquells locals locals, doncs això. Caminem entremig de gallines i nens que ja no ens miren encuriosits perquè això està ple de turistes. No despertem cap curiositat…

Arribem i ens presentem, ens ensenyen el nostre niu i tot apunta que tot i les magnífiques vistes, podríem morir atacats pels mosquits o per una serp, la porta ni tanca! Hi ha hagut un moment que he tingut un flash com quan vam ser a Los Llanos, a Venezuela però no, allò encara era més rústic.

El primer que fem és deixar trastos i sortir a explorar el petit poble. És una meravella, barat, tranquil, amb vistes al riu i amb un wifi terrible. Així doncs, si voleu desconnectar, cap a Taman Negara!

La veritat és que la volta ràpid la fem i aviat és hora de sopar perquè la veritat és que aquí es sopa aviat. Anem a per una dutxa d’aigua fresca (aquí no hi ha aigua calenta) i cap a sopar! La feina ens ve quan arribem a casa i ens trobem amb una oca gegant que no és gens amigable. La bestiola ens amenaça tota l’estona i es fa difícil sortir per anar al lavabo sense portar algun bastó o els quets per espantar-la 😀

Es fa de dia molt aviat i no fem gaire el ronso. Avui anem cap a Taman Negara a caminar i després d’esmorzar i preparar quatre provisions, emprenem el camí. Nosaltres no contractem cap guia perquè no tenim intenció de passar la nit a la selva i per tant, les rutes senzilles, estan correctament senyalitzades.

Creuem amb la barca i comencem a caminar en direcció a la Canopi Wakway que és un recorregut d’uns 1,2km senzills. Ens trobem envoltats de selva i amb moltíssima calor però hem de dir que esperàvem més. La veritat és que està tot adaptat i hi ha pocs corriols naturals a no ser que decideixis un trekking de diversos dies.

Anem sentint soroll d’ocells que ens donen una mica de pau i ens ambienten i anem caminant sense presses perquè el recorregut és molt curt així que decidim gaudir-lo.

Recorrem el Canopi fent mil i una fotos del pont penjant i poc a poc ens anem endinsant cap a un altre trekking molt curtet.

Decidim enfilar-nos cap a Bukit Teresek, un petit recorregut de 1,7km que té les vistes més boniques en un mirador enmig de selva.

Tot i estar envoltats d’arbres de milers d’anys, també tenim ganes de poder veure algun tipus d’animal en el seu ambient però per molt que et diguin a l’entrada que pots arribar a veure diferents tipus d’animals, l’únic que arribem a escoltar són les barques que circulen pel riu i desgraciadament, alguna motoserra a la llunyania.

Passem pràcticament més de migdia donant voltes per aquestes contrades. Realment, ens ha agradat poder passejar per aquesta selva tan antiga, encara que esperàvem una mica més.

La resta del dia el passem donant alguna volta pel poble i barallant-nos amb l’oca del guest house. A part, ens hem de preparar per marxar el dia següent cap a la capital del país, Kuala Lumpur!

Informació per altres viatgers:

• De Penang a Tanah Rata (Cameron Highlands) anem en bus per 40 MYR/ persona i trajecte. Sortim a les 13h de Komtar cap a l’estació que ens deixa al bus gran que ens du fins a Ipoh (fem parada de 20 minuts) i d’allà a Tanah Rata. Arribem aprox cap a les 19h.
• Ens allotgem a Twin Pines. Vam ser fa 3 anys aquí i segueix en la mateixa línia. Net i precari. Ho porten una família d’indis. Habitació doble amb tovalloles, roba de llit neta i bany compartit d’aigua calenta per 40 MYR/parella i nit. Zona comú àmplia, wifi regular. Tenen servei d’esmorzars a partir de 3,5 MYR (torrades amb mantega i melmelada + cafè o te).
• Ens alimentem a Kumar Restaurant, un indi que sacia tots els nostres desitjos. Amb les 3 “B’s”.
• De Tanah Rata a Taman Negara National Park (Kuala Tahan) anem en van i barca per 75 MYR/persona i trajecte. Sortim a les 8h del matí i l’hora prevista d’arribada són les 17h. Cap a les onze del matí la van ens deixa al jetty de Taman Negara i d’allò sortim a les 13:30h. Al jetty teniu banys, info turística i restaurant local barat. Anem en barca unes 2,5h fins arribar als restaurants flotants de Kuala Tahan.
• En general Kuala Tahan és un lloc barat per allotjar-se, menjar, etc.
• Per entrar al parc necessiteu un permís que costa 1 MYR/ persona i estada. També necessiteu permís per càmera de fotos/mòbil si la vostra intenció és fer-hi fotos i costa 5 MYR/ aparell. Els permisos els heu de dur a sobre. A nosaltres no ens els han demanat però poden fer-ho en qualsevol moment. La validesa dels mateixos és un mes.
• A Kuala Tahan ens allotgem a Dakilihouse per 38 MYR/ parella i nit. Habitació doble amb roba de llit neta i tovalloles. Ventilador. Bany compartit d’aigua freda. Esmorzar inclòs (torrades i cafè), wifi regular. No hi tornaríem perquè els lavabos estaven molt bruts i l’habitació també i això que nosaltres tenim pocs escrúpuls. Hi ha diverses opcions amb aquest rang de preus. Opció de càmping.
• Els trekkings a Taman Negara surten des de l’altra banda del riu i per això haureu de creuar amb barca. Cada cop que creueu costa 1 MYR/persona, es tarda menys d’un minut en creuar.
• El Canopy Walkway costa 5 MYR/persona.
• Els trekkings senzills estan perfectament senyalitzats i no us cal contractar cap tour. Si voleu fer trekkings per dormir a la selva, òbviament la cosa és diferent i els preus ronden dels 200 MYR en amunt per 2 dies/1 nit /persona amb tot inclòs.
• La gent acostuma a comprar els bitllets per marxar en agència a Kuala Tahan però lo ideal és anar fins a Jerantut (aprox 2 hores i ens han dit que costa el bitllet 7 MYR en bus local -l’altra cosa és si us deixaran pujar al bus local-) i allà comprar el següent trajecte. Per exemple, des de Kuala Tahan anar a KL costa 85 MYR/ persona i si a Jerantut comprem un tíquet de bus ens costa 18,40 MYR (el bus surt a les 10am però hi ha altres opcions). En aproximadament unes 3 hores sereu a KL (estació Titiwangsa i estació amb el mateix nom del Monorail allà mateix).